Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de jgallardo

Jordi Gallardo

President del grup parlamentari liberal

 

 

Tal dia farà set mesos




Hi ha dues actituds davant tot el que passa al nostre entorn. D’una banda, es pot tenir una actitud asèptica, mirar les coses des de la distància, pensar que el que passa no ens afecta i, per tant, no cal implicar-se en res. Una altra opció és participar, implicar-se en els canvis, tant si ens afecten directament o indirectament, i això és a partir d’una actitud compromesa, ja sigui amb la societat, el país o amb un mateix.

Els canvis arriben a partir de decisions, projectes, propostes, acords..., que impliquen una alteració de l’statu quo ja sigui per a bé o per a mal. És obvi que quan algú voluntàriament vol canviar alguna cosa és perquè pensa que el resultat serà millor del que en un principi tenia. En ocasions, però, els canvis són forçats, i és en aquestes situacions quan les garanties que el desenllaç porti una millor conclusió del que es tenia en un inici encara és més incert.

Quan mirem d’entendre perquè estem negociant un acord d’associació amb la Unió Europea que implicarà canvis al país, hem d’assumir que l’objectiu era assolir uns beneficis pel país, i entendre els beneficis com a més oportunitats en termes generals. Majors oportunitats per ser més competitius, majors oportunitats per trobar més mercats, majors oportunitats d’expansió de les empreses del país, majors oportunitats de formació, més oportunitats laborals...

Com que no és un canvi imposat, sinó que ha estat volgut, recordem que el mandat de negociació l’obre la UE a petició d’Andorra, hem de suposar que, a banda d’analitzar les oportunitats, s’han identificat els riscos, entenent els riscos com els costos que caldrà assumir, ja que res és gratuït i segurament el país haurà de fer uns esforços en contrapartida. Això, a dia d’avui, encara és una incògnita i, malauradament, ho anem descobrint amb comptagotes, quan el Govern vol i com el Govern vol.

Per aquest motiu, i acceptant que ja estem negociant i que cal arribar fins al final de la negociació per saber si la proposta en general suma o resta, la possibilitat que l’oposició política formés part de la delegació negociadora com a observadors, plantejada el mes de setembre passat durant el debat d’orientació política, era una oportunitat per reforçar el suport polític de gairebé tot l’arc parlamentari, i poder explicar amb més claredat i amb més altaveus la societat andorrana, els pros i els contres de l’acord d’associació. L’objectiu era ben clar: assegurar que la sobirania popular via referèndum decideix amb el màxim d’informació possible.

La societat andorrana és prou madura per afrontar una decisió transcendental com aquesta; el perill, però, és fer-la decidir sense tota la informació necessària i possible, i això és un risc a evitar. Si Andorra ha d’acceptar o no l’acord negociat amb la UE un cop es clogui la negociació, ho han de decidir les andorranes i els andorrans, no els polítics. L’obligació dels que estan negociant és assolir el millor acord possible, però tenen també la responsabilitat de donar les eines necessàries als que han de decidir perquè ho puguin fer amb les màximes garanties; es a dir, informació per saber què votar.

M’atreviria a dir que avui l’acord d’associació aixeca més recel que entusiasme, fins i tot, ha perdut el suport d’alguns sectors que potser en un inici n’eren incondicionals defensors. No han deixat de creure en les oportunitats que pot oferir l’acord, sinó que han perdut la confiança en aquells que l’estan negociant. I és en aquest escenari de desconfiança que descobrim i deduïm que segurament la proposta que l’oposició parlamentària formés part de la delegació negociadora a Brussel·les ha passat a millor vida perquè el Govern la deixarà morir.

No es mereix ni tan sols una explicació per part del Govern després de set mesos. Dedueixo que els motius són dos; Mònaco veu en la proposta andorrana el risc que els seus parlamentaris puguin demanar el mateix al Govern monegasc. L’altre motiu és que el Govern de DA no ha plantejat seriosament la proposta a la UE i s’ha quedat en un sondeig no oficial.

La resposta de la UE? Que no hi ha precedent. Interpretin vostès si això és un sí o un no, el Govern encara ara no ho té clar.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic