Els aldarulls viscuts aquests darrers dies a la localitat murciana de Torre Pacheco són un exemple clar de les lamentables conseqüències que poden acabar comportant els discursos d’odi i populistes, atiats en gran mesura per formacions i grups d’extrema dreta i amplificats a través de les xarxes socials, amb falsedats i vídeos manipulats, pels mateixos grups i, també cal dir-ho, per presumptes periodistes que desconeixen aquell refrany que diu que l’hàbit no fa el monjo, i que no deixen de ser simples agitadors i titelles al servei d’aquests grups.
Situacions com les de Torre Pacheco, i d’altres de molt pitjors, s’han viscut, malauradament, en molts altres indrets d’Europa però ens han de fer alertar, ja que d’uns anys ençà es reprodueixen més sovint i sempre segueixen un mateix patró: protestes veïnals arran d’un fet determinat, amplificació i distorsió del fet originari a través de les xarxes i culpabilització de tot un col·lectiu sense miraments buscant un enfrontament directe.
Sortosament les nostres muntanyes ens han protegit fins ara de l’arribada de moviments i situacions d’aquestes característiques, però és important tenir present que no hi estem immunitzats i que cal tallar d’arrel i plantar cara amb fermesa davant qualsevol indici que pugui aparèixer i no deixar que, com ha passat als països veïns per acció d’uns i per inacció d’altres que ara es posen les mans al cap, deixar que la taca s’estengui.
Per això cal censurar amb duresa i respondre amb dades a aquells discursos populistes incipients que, aprofitant el tema de l’acord d’associació amb la Unió Europea, lliguen, inconscientment –o amb tota la mala intenció del món, ves a saber– seguretat amb immigració i, per interès de partit, atien el discurs de la por. Cal demanar responsabilitat als partits i que no facin el joc a aquest populisme primerenc, perquè quan la bola de neu es fa més grossa ja és més difícil d’aturar.
