Tallar les carreteres no és violència
La violència és l’ús de la força o del poder per dominar, malmetre, destruir o matar, i implica sofriment o, fins i tot, destrucció física o psíquica de les persones, però també d’elements naturals o materials. Aquesta és la definició de violència. I ara ens volen fer creure que violència ho és tot. És manifestar-se, és expressar-se, és cantar o cridar per uns ideals. Tallar una carretera no és violència. Pot ser il·legal, molest, però no és violent. No em sento culpable d’anar a una manifestació amb una cullera i una cassola a la mà. No em sento culpable d’expressar la meva opinió, de cridar contra allò que crec que oprimeix el meu poble, el poble on visc. Allà on he anat i estat i m’he assegut o passejat no hi ha hagut cap signe de violència. Tot al contrari. Mans obertes i crides per una pau, que de pas diré que tampoc entenc com es manté davant de tanta perversitat contra la democràcia. En aquesta banda, no hi ha hagut violència. La violència pot ser criminal, delictiva, però també pot ser legal. La violència l’he pogut veure entre reixes. L’he vist en les porres d’agents uniformats contra gent asseguda al terra, i alguns han sobrepassat aquesta legalitat de la violència fent ús d’una força desmesurada contra una resistència que no ha alçat cap puny. Violència no és anar en contra d’allò institucionalitzat. Violència és utilitzar una força i jo de força només n’he vist una, la de persones, joves i vells, que han cridat ben fort per unes idees. Només espero que aquesta part no violenta es mantingui i venci aquella que la qualifica de violenta per justificar la seva violència que, legal o no, és injusta.