La versió masculina de Diva, la nova entrega que el Cirque du Soleil ens portarà aquest estiu, ens ha permès confirmar que l’espectacle es guia per antics tòpics a l’hora de representar els homes i les dones. Ja només el títol és tota una declaració d’intencions. Una diva porta associat cert grau de prepotència, més d’una mania i una bona dosi d’egocentrisme. En canvi, qui rebutjaria ser un rebel? Aquest és, doncs, el nom que portarà el show de la companyia canadenca dedicat a les estrelles masculines del pop. Un rebel que no només sap aguantar el micro, sinó que fins i tot té dots per tocar la guitarra. Ell va equipat amb unes bones botes, per trepitjar fort i segur (qui és el suïcida que decideix alçar-se sobre aquelles sabates de taló d’agulla dansarines?). Tampoc li cal la brillantor dels diamants (ell és un tio més rústic, preparat per a la vida moderna) ni perles ni elements superflus. Ni tampoc necessita oferir una imatge sexualitzada i fleuma de si mateix. Es mostra tal com és, fins i tot desafiant. Així és com ens ensenya els ullals (i la sabata ben a prop, per si cal etzibar un cop de coça ràpid). Són, fil per randa, les característiques que s’espera trobar en el comportament d’elles i en el d’ells. Les que ens determinen com a éssers diferents i sobre les quals es basen les desigualtats amb les quals diem que volem acabar. Doncs per fer-ho també necessitarem continguts culturals que ens hi ajudin, i que no vagin en sentit contrari (que no és cap altre que el que sempre hem seguit). Sobretot si aquests són finançats amb diner públic.