Tanorèxia

Anar a la platja aquests mesos d’estiu requereix molta protecció solar i aigua, pels riscos de cremar-se, deshidratació i mal de cap, però també cal una adequada preparació mental per no patir un trauma entre tribus invasores de l’espai vital, els que van preparats per si han de cuinar a la prova d’exteriors de Masterchef o els nens que construeixen castells hipotecant mitja platja, fan carreres trepitjant les tovalloles, criden, ploren i converteixen a tothom en un filet arrebossat de sorra. 
Mentrestant, la gent invoca la Supernanny i l’esperit d’Herodes, els pares continuen estirats bevent un quinto o una clara i comentant com n’és de difícil ser pares perquè han hagut de baixar a la platja amb tres xerpes, la cadireta, la piscineta de plàstic, la roba per canviar-los, la protecció solar, les tovalloles de Peppa Pig i de la Patrulla Canina i el para-sol.
 La de l’espai vital és la tribu amb més solera d’un panorama estiuenc que sempre sol incloure novetats. Com les dels inflables king size amb unes formes gens discretes com els flamencs i els unicorns que aquest estiu es poden veure superats per l’aparició d’un nou inflable molt més gran en forma de iot que es coneix popularment com “el dels pobres”, amb capacitat per a sis i vuit persones a un preu aproximat de 300 euros, apte pels amants de les autofotos, de les històries a Instagram amenitzades amb els grans èxits estiuencs de Sonia i Selena, Georgie Dann o King África i l’etiqueta “aquí, patint”.
 Aguanten cinc minuts a la sorra, el temps de fer-se les corresponents fotos, i se’n van ràpidament cap al xiringuito més proper. Quan tornen de vacances se n’adonen que han vist més la platja a través dels “m’agrada” i de la pantalla que no pas en directe. 
Es passen molta estona a l’ombra, al contrari de les tanorèxiques, que solen tenir entre 40 i 60 anys. La tanorèxia és una addicció al bronzejat que deixa la pell ben fosca i com una pansa de Califòrnia. Posar-se morena s’ha convertit en alguna cosa aspiracional, perquè sol ser sinònim de  vacances. 
Si te’n vas quinze dies a la costa i no tornes bronzejat, es pot validar com a vacances? Deu seu com anar un parell de setmanetes a Galícia i tornar més prim. T’haurien de retenir a la sala del control de seguretat de l’aeroport i fer-te menjar tres o quatre empanades.
Per demostrar que han estat a la platja i que han aprofitat molt bé el seu temps, les tanorèxiques s’estiren al sol ben aviat pel matí i hi són fins el capvespre. Es posen mig litre d’oli d’oliva perquè diuen que potencia el bronzejat i beuen suc de pastanaga o de tomàquet. La Torrefacta requematis ha passat l’hivern cuidant el seu físic a base de classes de zumba o de dansa, pastilles de carxofa, liposuccions i retocs de bòtox. 
D’aquesta manera, quan arriba l’estiu ja estan ben micropigmentades i hialuronitzades però ignoren que el millor sistema per veure’s ben morena és posar-se en una dutxa després de la platja. Ja està. Hi entren sent elles, però com per art de màgia es converteixen en una cantant amb un grapat de premis Grammy.