Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Taquilles més voreres

Autor: Col·legi oficial d'Arquiectes d'Andorra


D’ençà de l’any 2014, el Govern d’Andorra ha anat difonent notícies a la premsa referents a la propera creació d’una nova estació central d’autobusos. Va ser prevista inicialment als terrenys de la Borda Nova, però el 25 de setembre del 2015 el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, anunciava als mitjans de comunicació que els tècnics consultats pel ministeri aconsellaven realitzar el futur equipament al solar del Prat del Rull d’Andorra la Vella, que ocupa tot el front del riu Valira, amb un cost estimatiu de 500.000 euros. A la notícia s’adjunta un esbós de la futura estació en la urbanització de l’emplaçament definitiu, de la qual les obres estaven en curs, havent-se adjudicat l’1 d’octubre del 2014.

Finalment, després de successives notícies i imatges difoses als rotatius referents al futur equipament, el 13 d’abril del 2016 el Govern fa pública la licitació conjunta dels treballs de construcció dels vials d’urbanització i de la futura Estació Nacional d’Autobusos, projectes que es posen a exposició pública i amb consideració d’interès nacional. En aquell moment les obres d’urbanització estaven en un estat força avançat i els pilars de la marquesina de l’estació pràcticament enllestits. Per acabar, el 20 d’abril la premsa es fa ressò de la voluntat del ministeri de Medi Ambient de col·locar plaques fotovoltaiques a la coberta ja dissenyada.

Des del Col·legi d’Arquitectes, com des d’amplis sectors de la població del país, se celebra la construcció d’una nova estació d’autobusos. Aquest era, sens dubte, un equipament molt esperat per les entitats lligades al turisme i representa una zona d’arribada i sortida de milers de persones, que fa d’aquest equipament un dels primers i últims espais que molts visitants utilitzen, així com els nombrosos habitants de les valls que quotidianament es desplacen a les principals capitals veïnes amb autobús. L’emplaçament finalment escollit, si bé no és tan cèntric com es podria desitjar, té un bon potencial de connexions per desenvolupar amb els entorns urbans més consolidats, alhora que permet arribar fàcilment a l’estació des de les altres parròquies. No obstant, genera dubtes saber si la superfície disponible era l’adequada per a aquest equipament, i si s’ha tingut en compte que es disposava un estacionament d’autobusos en un front fluvial. Efectivament, aquest solar té també un especial valor paisatgístic, pels seus més de 200 metres que voregen el riu, per definir la façana i el límit d’un futur front urbà consolidat, i per la seva gran visibilitat des de l’avinguda més transitada del país.

Per tots aquests motius des del COAA pensem que aquest és un edifici i espai públic que mereix un projecte a l’altura de la importància de l’equipament i de l’emplaçament escollit. Aspectes que també s’han d’atendre si creiem els anunciats objectius de l’Estratègia nacional del paisatge. En un món on els desplaçaments i les connexions són cada cop més importants, les estacions esdevenen punts de trobada, enllaç i intercanvi que mereixen una arquitectura pròpia que va més enllà del simple fet de permetre que les persones puguin comprar un tiquet i pujar a l’autobús, acte que ja per si sol requereix un disseny curós i específic per a cada lloc. Així ho ha entès el poder públic en moltes ciutats arreu del món, on no s’ha dubtat a tractar les estacions d’autobusos amb la màxima qualitat arquitectònica i fins i tot com a autèntiques icones urbanes.

És, doncs, evident que per les seves característiques aquest equipament és digne d’un concurs d’arquitectura, i així ho ha fet saber reiteradament la junta del COAA al Govern, verbalment i per escrit, i ha obtingut respostes evasives i promeses verbals de presa en consideració no complertes mai. Malgrat la confluència de riqueses que envolten aquest projecte, l’administració sembla haver ignorat totalment tant l’atenció a les preexistències com, a priori, el compliment de la llei. Així, alhora que el ciutadà constatava la filtració progressiva a la premsa de successives imatges que presentaven l’evolució de la figura definitiva de l’edifici, el projecte es tramitava com a ampliació de les obres d’urbanització dels carrers de la unitat d’actuació Prat del Rull, mitjançant la dissociació de l’edifici de taquilles respecte de les andanes de l’estació i considerant aquests com a ampliacions pressupostàries de les obres d’urbanització.

D’aquesta manera es dilueix el pressupost global en partides de valor inferior a fi d’esquivar el recurs legal al concurs públic a què hauria obligat l’import total de l’obra. S’evita així l’enriquiment d’idees i l’aportació crítica característics dels concursos d’arquitectura i s’adjudica a dit el disseny de l’edifici a la direcció facultativa de les obres d’urbanització. Després, paradoxalment, es declara l’edifici d’interès nacional (!) per obviar la presentació dels preceptius informes que qualsevol promotor privat sí que hauria hagut de realitzar. Per coronar aquest cúmul de despropòsits, a última hora intervé el ministeri de Medi Ambient i requereix equipar la coberta de les andanes amb plaques fotovoltaiques no previstes en el disseny inicial.

Actualment el projecte executiu està a exposició pública. Presenta greus deficiències i fins i tot incongruències, sens dubte atribuïbles a una programació capritxosa. Tornar a cobrir el Valira amb construccions no sembla prudent ni demostra sensibilitat. Però no és el moment de criticar-lo en detall, entre altres raons perquè, vist el tarannà de l’administració en aquest assumpte, costa creure que el resultat final de l’edifici s’assemblarà al que avui presenten els plànols. També per respecte al treball d’uns professionals enginyers, malgrat dubtar de la seva habilitació per demanar el permís d’obres d’un edifici d’aquestes característiques. Deixem doncs altres importants consideracions arquitectòniques per l’acabament de l’obra.

L’encàrrec d’aquest equipament i l’exclusió deliberada dels arquitectes d’aquest projecte no semblen anodins. Lamentem molt haver de dir-ho, però reflecteix ignorància, i despreocupació per la població que farà servir aquest equipament. Resoldre els problemes de trànsit inherents a l’estació apareix finalment com l’únic motiu a l’hora d’escollir aquest solar. En lloc d’intentar tenir la millor estació possible, amb un pressupost idèntic, a través d’un concurs obert i públic, l’administració es conforma amb una simple i falsa ampliació d’obres d’urbanització.

Per tot el que s’ha exposat en aquest article, el Govern d’Andorra demostra haver actuat amb poca sensibilitat cultural i social, destil·lant prepotència i confiant el resultat final a la bona fortuna, al desconeixement i a la inexperiència en l’arquitectura i el paisatge, requisits imprescindibles per a un projecte d’aquesta complexitat i representativitat.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte