Feia temps que no trepitjava La Paperassa. I per una rara combinació astral, dissabte vaig tenir la tarda lliure. Lliure del tot, com quan tens 20 anys, estudies en una ciutat foral, tots els teus amics han marxat a casa i et quedes sol amb els teus fantasmes.L’alternativa era anar a veure Barbie, que té de manifest feminista el mateix que Rauw Alejandro de poeta. Així que cap a La Paperassa a veure el meu amic Charly. Mira que ens coneixem de fa anys i que m’ha explicat la seva vida portentosa del dret i del revés: la primera reencarnació com a ajudant de Vélez Troya, el gran detectiu privat de la Barcelona de postguerra; la segona, com a La Voz Sin Nombre, com el va batejar Soler Serrano a Radio Barcelona; la tercera, com a músic a París (Chez Gaby), i l’última, com a promotor (Els Bohemis) i bouquiniste (La Paperassa) a Andorra, a partir del 1962. Em va ensenyar de nou els EP dels anys daurats, em va tocar un bolero, em vaig firar un Roberto Alcázar y Pedrín (Víctima de su traición), i una Joya Literaria Juvenil (El pirata, de Walter Scott) i mentrestant anàvem parlant: “I tu, d’on ets, Luengo?” “Home, vaig néixer i créixer a l’Eixample, vaig estudiar a Pamplona, visc des de fa 25 anys a Andorra, i el meu locus amoenus és Besalú. D’on soc, Charly?” “A l’Eixample, dius!? D’on, exactament?” “Miri, Urgell amb Consell de Cent.” “Doncs jo, Rocafort amb Aragó”. A una illa de casa. Encara més: el Charly i jo vam anar al mateix col·legi, només que amb 30 anys de diferència. No em va voler cobrar, però el que li hauria d’haver pagat de debò és la conversa que em va regalar. Una conversa amb eco i que encara no s’ha apagat: “I tu, d’on ets, Luengo?”
