No sé si el toreig és –com deia Federico García Lorca– la riquesa poètica i vital més gran d’Espanya, però el que sí que és cert és que és del tot indeslligable de la seva tradició, lluny de qualsevol lectura política.

Si bé les curses de braus a Espanya tenen les arrels en la cultura grecollatina introduïda en el procés de romanització, al nostre Principat es remunten als inicis dels anys 60, a Escaldes. Fruit d’una fructífera conversa entre el síndic Julià Reig i l’empresari francès Paul Ricard, pare del celebèrrim licor i de l’Union des clubs taurins que du el seu nom i que aplega 388 clubs i més de 15.000 membres, naixia el 21 de maig de 1961, i de la mà de Pierre Fournier de Lamartinie, la plaça de toros més alta del món!

Aquesta primera plaça andorrana, situada a l’escaldenca avinguda Carlemany, va ser inaugurada amb assistència de les autoritats de l’època i amb cinc grans braus de la ramaderia de Miguel Higuero de Madrid. Hi van torejar el rejoneador Pepe Anastasio i els diestros Juan Antonio Romero i Paco Corpas. La plaça tenia un veterinari (Casimir Arajol) i un metge (Josep Duró), i cada diumenge entre el 15 de juliol i el 8 de setembre els braus animaven les tardes d’estiu al nostre Principat.

Durant dotze anys, aquesta iniciativa declarada d’“interès turístic” pel M. I. Consell General va rebre figures del món taurí de la talla d’El Cordobés, Palomo Linares o César Girón, però també concerts de grans estrelles, com Luis Mariano, Dalida, Machín i Antonio Molina. Després de més d’una dècada llarga delectant un públic taurí, el 1974 la capital va agafar el relleu amb el Luna Park, la segona plaça de toros andorrana! Aquest cop es va decidir –no sé si amb gaire encert– construir-ne una de coberta, que encara avui es manté dempeus al davant de l’edifici de Govern: serveix de magatzem al servei de conservació de carreteres.

La inauguració fou el 25 d’agost d’aquell 1974, amb Fernando Gracia, Antonio López i Andrés Moreno, que van lidiar braus de la ramaderia de Julio Jiménez. El 8 de setembre es reinaugurava amb Frederick Pascal, Rafael Ruiz i Paco Valero, Macareno. Aquesta nova plaça també acollí concerts com el del cantant franco-egipci Claude François, que va morir als 39 anys electrocutat a la banyera després d’haver venut 70 milions de discos i havent pujat 1.188 vegades als escenaris.

El Luna Park va tancar l’any 1978... però el maltractament animal, tan qüestionat avui a les places de toros, hauria d’aplicar-se també a altres tradicions igual de qüestionables, com la matança de dofins de Dinamarca, el gir del gos de Brodilovo (Bulgària) i les innumerables atrocitats tradicionals de la veïna Espanya, com el Toro de la Vega (Tordesillas), el Toro Júbilo (Medinaceli), l’encierro de San Juan (Còria), el Toro Enmaromado de moltes ciutats espanyoles o les corridas de gansos (Carpio del Tajo), per citar-ne algunes. Ja diu ben encertadament el proverbi àrab que la crueltat és la força dels covards...