Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Juanma Casero

Juanma Casero

Director de teatre

 

 

Teatre polític




El teatre polític ha existit des de sempre: la política i els problemes de la societat sempre han marcat el destí de l’escena. Tot i que aquells primers problemes eren entre homes i déus, l’escenari ha estat un reflex del que passava al carrer. No va ser fins a la primera meitat del segle XX, però, que es va establir el terme teatre polític, amb Erwin Piscator com a màxim referent.
Seguint la teoria de Piscator, el teatre pot ser un mitjà per a la gran transformació i l’art teatral hauria de transformar-se a si mateix en primer lloc, una vegada i una altra, per ser capaç de captar els accidents de cada moment i dir-hi la seva sense inèrcies, penyores, frases fetes, convencions ni tòpics. Tot això va inspirar altres grans autors de teatre, com Bertolt Brecht, el gran impulsor del teatre èpic.
Essencialment el teatre èpic s’oposa al teatre tradicional, rebutja la identificació de l’espectador amb l’heroi (exigeix en canvi una actitud crítica) i la identificació de l’actor amb el seu personatge. El teatre èpic no reprodueix situacions o processos socials, sinó que els descobreix, fet que provoca en l’espectador la sorpresa davant la realitat que se li presenta en escena. Contràriament al teatre centrat en l’estètica que busca l’emotivitat de l’espectador allunyant-lo de la comprensió de la seva realitat amb temàtiques que li són alienes, Bertolt Brecht se’n va proposar la transformació: veia el teatre com un mitjà de conscienciació de la classe treballadora. A un teatre complaent contraposa un teatre militant en què el proletariat se senti identificat i arribi a la plena comprensió de la seva problemàtica.
El seu teatre èpic i les seves tècniques poden considerar-se el mitjà del qual va valer-se Bertolt Brecht per assolir aquesta finalitat. Més tard arribarà el teatre fòrum, amb Augusto Boal, que té per objecte transformar l’espectador en protagonista de l’acció dramàtica i, a través d’aquesta transformació, ajudar l’espectador a preparar accions reals que el condueixin al propi alliberament. En aquesta forma teatral no hi ha lloc per a l’espectador passiu. Es trenca la divisió entre actor i espectador i les seves funcions tradicionals. L’espectador passa a l’acció, a l’escenificació. 
Serveixi aquesta petita lectura de teoria teatral per entendre que la política i el teatre de vegades poden anar de la mà i que el teatre és una eina que s’ha de cuidar. La gent del món del teatre tenim una gran consciència del nostre mitjà i del suport que pot donar a un bon camí politic.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte