La digitalització dels serveis públics i l’adopció de tecnologies emergents és un camí que molts països estan seguint. Modernitzar l’administració, millorar l’atenció sanitària, incorporar intel·ligència artificial, etc. Tot això pot aportar beneficis reals si es fa amb seny. Però la digitalització no hauria d’anar per davant de la protecció dels drets de la ciutadania.
Molts governs, també el nostre, estableixen col·laboracions amb grans plataformes tecnològiques per impulsar aquesta transformació. Sobre el paper, aquests acords prometen eficiència, innovació i seguretat. Però a la pràctica, aquestes empreses tenen models de negoci propis, i les dades són el seu actiu més valuós. No podem oblidar-ho.
Un dels punts més delicats és la transferència internacional de dades, especialment quan es tracta de dades sensibles com les de salut. Sovint aquestes dades poden acabar en servidors d'empreses ubicades als Estats Units. I aquí cal fer una precisió important. Els Estats Units tenen una decisió d’adequació de la Unió Europea a través del Data Privacy Framework. Aquesta decisió estableix salvaguardes contra l'accés indiscriminat a dades personals per part de les autoritats nord-americanes, però, i aquest és el matís important, aquestes garanties només s’apliquen a ciutadans de la Unió Europea. Els ciutadans andorrans, de moment, no queden protegits.
Fa més d’un any, l’APDA ja va instar el Govern per treballar en un acord bilateral amb els Estats Units que permetés garantir una protecció efectiva de les dades dels ciutadans andorrans davant possibles ingerències. Tot i que sabem que s’està treballant en aquesta línia, el marc legal que garanteixi una protecció específica per a la ciutadania andorrana encara no és una realitat. En paral·lel, s’han començat a establir col·laboracions amb grans plataformes tecnològiques que, potencialment, podrien comportar transferències internacionals de dades.
És una paradoxa difícil d’explicar: no tenim encara un marc legal que garanteixi que les dades dels andorrans estan protegides en cas d'accés per part d'altres governs, però estem facilitant l’entrada d’empreses que poden tenir aquest risc.
Això no vol dir que s’estigui actuant amb mala fe. Però sí que convida a fer una pausa i pensar a llarg termini. Digitalitzar no pot voler dir avançar tecnològicament deixant enrere les garanties democràtiques.
No és només una qüestió tècnica. És una qüestió de sobirania, de confiança institucional i de respecte cap als drets de tota la ciutadania. Per això, cal posar el debat sobre la taula: què prioritzem quan digitalitzem? I estem fent prou per protegir les persones en aquest procés?
La resposta no pot ser només tecnològica. Ha de ser ètica, transparent i orientada a l’interès general.
