Teletreball sí, però regulat

Una de les coses positives que ha comportat la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 és que les empreses han hagut de reinventar-se i accelerar una transformació digital que, en molts casos, era impensable abans de mitjans del mes de març passat. L’impuls del teletreball és ja una de les grans herències d’aquesta crisi i els experts en la matèria asseguren que aquesta pràctica, disparada durant la pandèmia, agafarà cada cop més protagonisme.
És evident que pot suposar un canvi important en l’estructura i organització de moltes empreses i que els pot suposar un guany important. Ara bé, tot i que pot ser important ho és més encara que aquest treball a distància es faci bé. I és que durant la pandèmia moltes persones han passat de treballar a la feina a fer-ho des de casa d’un dia  per l’altre i, en molts casos, han vist incrementada la seva jornada laboral o han hagut d’estar disponibles en hores que, si s’hagués continuat al centre de treball, no ho serien.
És indispensable per tant una regulació que estableixi clarament totes les condicions del teletreball i deixi clar aspectes com qui ha d’assumir els costos derivats d’aquest treball a distància, ja siguin despeses directes o indirectes com les relacionades amb els equips i eines per fer l’activitat, com s’ha d’establir un horari que malgrat ser flexible garanteixi el temps de treball però també el de descans, així com aspectes com quin ha de ser el descans entre jornada i jornada de treball i què s’entén per temps de disponibilitat obligatòria i fins a quin punt pot arribar. Sense aquestes qüestions ben definides no es pot parlar de teletreball.