Teló d’acer digital (i II)

També a l’oest hem hagut de fer front a onades de desinformació. La majoria de les mentides són inventades per persones amb una agenda política populista, però malauradament són retransmeses (a través de les xarxes socials) per gent del nostre entorn. Qui no té en un dels seus grups de WhatsApp un grapat de bojos enviant vídeos que critiquen el president Zelenski –que de segur serà nomenat home de l’any, si no de la dècada– o transmetent vídeos del rei de la desinformació i la propaganda de Fox News: Tucker Carlson, lloant Putin, com el seu mestre Trump, i demanant a la gent “que reconegui que és del nostre interès nacional donar suport a Rússia i no a Ucraïna perquè té petroli barat i armament nuclear”.

Un exemple de bones notícies que seran tractades de manera molt diferent a Pequín, Moscou, Kíev, Washington i Andorra la Vella? Després de vint-i-set dies de combat, sembla que les forces ucraïneses han recuperat el control de Makarov, una ciutat a 45 quilòmetres de Kíev. Aquesta notícia galvanitzaria les tropes ucraïneses, però és difícil confirmar en aquest moment que no forma part de la campanya de desinformació que s’està produint.

Aquesta setmana hem sabut que els russos estan utilitzant un crim contra la humanitat com a eina de desinformació: fer presoners els civils de Mariupol, portar-los per la força a Rússia, i aleshores, les televisions estatals russes diuen: “Aquesta és la millor prova que la majoria dels ucraïnesos estan contents que els soldats russos hagin vingut a alliberar-los del nazisme: mireu quants estan contents de buscar refugi a Rússia!” L’epítom de la crueltat i la manipulació. Difondre aquesta desinformació a través de vots, sovint russos, o els aliats de Trump que encara no admeten que Trump hagi perdut les últimes eleccions presidencials dels EUA, no només és poc ètic i mostra el pitjor cinisme imaginable, sinó que també està condemnat al fracàs perquè la majoria de nosaltres al món lliure tenim accés a mitjans d’informació fiables. Tenim fonts d’informació per contrastar qualsevol notícia, fins i tot amb amics d’Ucraïna que transmeten esdeveniments en temps real a les xarxes socials. Els corresponsals de guerra dels canals de notícies respectats no són, ara, l’única font d’informació a la qual ens podem referir.

El 95% de la gent racional, que viu en democràcies, estaria d’acord que la invasió d’Ucraïna ha pres un gir molt cruel i ha d’aturar-se ara. Podem estar en desacord sobre quina responsabilitat comparteixen l’OTAN i els EUA en la bogeria de Putin, o la importància que un país petit com Andorra es mantingui el més neutral possible, però aquests són temes dels quals es parlarà més endavant, un cop s’hagi acabat la guerra.

És important que decidim si volem formar part d’Europa, si volem estar al costat de la gent del món lliure que lluita per la seva llibertat o simplement romandre completament aïllats. Sembla que tothom es pensa que s’ha convertit en un expert en geopolítica, encara que pocs han estat a Rússia o Ucraïna, o han parlat amb la gent sobre el terreny des que va començar la invasió. No és el moment de difondre més informació falsa o guanyar punts contra el partit de torn al poder. Ara és el moment de fer tot el que puguem per aconseguir que els nostres governs facin el necessari per aturar l’assassinat sense sentit de civils d’Ucraïna. Punt.

Fins que no arribem a la pau, és probable que la desinformació empitjori encara. Per això és crucial rebre el testimoni de primer ordre dels refugiats. Olesia Smirnova, que fa poc va arribar a Andorra i està molt agraïda que la seva filla i els altres nens refugiats hagin estat acollits immediatament a classe pel sistema francès, diu que “la informació que rebo de la meva família des de Kíev o Mariúpol és colpidora. Ara els russos no només apunten a escoles i hospitals, sinó a qualsevol forma de vida humana ucraïnesa. Es dispara a les civils a propòsit, es cometen crims contra la humanitat diàriament. Matar el nombre més gran de persones és, ara, l’estratègia de l’exèrcit rus per crear el pànic i així buidar les ciutats que els resisteixen. Quan intervindrà l’OTAN per parar a massacre dels civils? És ara que s’està escrivint la història per a la llibertat a Europa!”

Qualsevol paraula addicional sobra.