Teló de ferro digital (I)

Un teló de ferro digital ha caigut sobre Rússia… i la Xina. Mentre el president Vladímir Putin lluita per controlar la narrativa sobre la (seva) guerra a Ucraïna, el Kremlin ha pres mesures per bloquejar Facebook, Twitter i Instagram. La invasió russa a Ucraïna no és només un atac no provocat a una nació sobirana que està produint destrucció sistemàtica i un nombre aterridor de morts civils, també és la guerra més gran de l’era moderna de la desinformació.
Putin està teixint la realitat alternativa més audaç, al voltant de qualsevol conflicte del segle XXI. Una realitat que deixa sense efecte els esforços diplomàtics d’avui per posar fi a la guerra. “Desafortunadament, puc confirmar que el lideratge rus, inclòs el ministre Lavrov, viu en la seva pròpia realitat”, va declarar la setmana passada el ministre d’Afers Exteriors d’Ucraïna, Dmytro Kuleba. Però, és positiva per a Putin aquesta campanya de desinformació? “Probablement, no ho és a Europa”, explica Henri Osterlund, un finlandès resident a Andorra que creu que les mentides de Putin seran contraproduents. “Si Putin pensava que la invasió i les mentides posteriors debilitarien l’OTAN, ha fracassat miserablement. Ara mateix hi ha un gran canvi i la majoria de la població de Finlàndia vol unir-se, de manera progressiva, a l’OTAN. Una cosa semblant va passar a Suècia. Això era impensable fins i tot un mes abans de la invasió brutal i sense sentit a Ucraïna”. Osterlund afirma que “el nivell de preocupació a Finlàndia ha crescut de manera exponencial. Es va traduir en un creixement del 500% de la demanda d’armes. La voluntat de defensar el país és molt alta malgrat que la majoria de les fineses s’adonen que la guerra a Ucraïna suposarà un drenatge massiu per a Rússia”.
Però si la guerra de desinformació del Kremlin és contraproduent a Europa, ja que ha provocat que la UE, i fins i tot l’OTAN, estigui encara més cohesionada, aquest procés de desinformació és útil a la Xina, on el govern transmet activament la narrativa russa als seus ciutadans. A totes les guerres, la propaganda i la censura es converteixen en armes igual d’importants per controlar la imatge que es projecta. La Xina, que oficialment s’ha alineat en una neutralitat fràgil, està sent en la realitat una de les eines més efectives de desinformació, ja que els portaveus del govern xinès han assumit el relat rus. Els mitjans nord-americans han informat que la Xina pot tenir la intenció de proporcionar assistència a Rússia, ja que es diu que Putin va demanar ajuda financera i militar, però també l’enviament urgent de centenars de milers de kits de menjar al front! Si fos cert, això reflectiria una mala planificació per part de Rússia. Desinformació occidental aquesta vegada? Potser. Tanmateix, molts observadors testifiquen que els atacs de les tropes russes a les botigues ucraïneses es produeixen diàriament. A més, el fet que dilluns tingués lloc a Roma una reunió de set hores entre les delegacions diplomàtiques xinesa i nord-americana demostra una preocupació real que la Xina pugui contribuir a allargar el conflicte.
Hi ha esperances que la veritat comenci a estar més fàcilment disponible per als ciutadans de Rússia, que també s’han convertit en víctimes de la guerra. Dilluns, Maria Ovsyannikova, una editora increïblement valenta del Rússia Chanel One, va interrompre les notícies a la televisió estatal per mostrar una pancarta amb el missatge “No a la guerra” i denunciar la invasió. Aquest tipus d’actes de valentia seran clau, ja que la majoria dels analistes coincideixen que és el mateix poble rus qui necessita desfer-se del seu líder autocràtic. Maria va ser detinguda i durant unes hores no se’n va saber res. Va reaparèixer davant d’un tribunal i va ser condemanada a pagar una multa de 250 euros. Una altra mostra de desinformació  occidental? Potser sí, però durant la seva desaparició molts vam témer que estigués en una cel·la a prop de Navalni, el principal opositor a Putin. Gaire lluny no devia estar.