Quin any devia ser? Vaig corrent a l’estanteria del menjador i hi busco un àlbum de fotografies on, en lloc de fotos, hi guardo les entrades de tots els concerts als quals he anat, des del primer, l’any 88, el de Bruce Springsteen al Camp Nou presentant el Tunnel of Love, fins al darrer, el d’ESE (Sara Núñez) a l’Auditori Nacional. Remeno i la trobo, 24 de juliol del 1990, La Guardia, a Escaldes amb Vª Columna de teloners. Un grup d’Andorra telonejant els que en aquell moment eren la sensació de la música espanyola. L’espai, recordo de quan hi vaig ser, era ple i un repte per als andorrans, que van estar, com era d’esperar, a l’altura.
Aquesta obsessió a trobar aquesta entrada vintage és deguda a la gran notícia que fa uns dies vaig llegir; Freyja, un grup del país, telonejarà els escocesos Texas a l’Andorra Mountain Festival.
Aquesta ha estat una reivindicació que des de fa molts anys demanem els músics del país per donar a conèixer el producte nacional als mateixos andorrans, que moltes vegades no saben el que es cou al seu propi país en qüestions musicals, i als turistes, que en aquest cas serà segurament el target dels organitzadors, més enllà que els andorrans aprofitem i anem a veure una mica de música internacional dins del nostre territori.
Sembla, llegint aquestes línies, que hàgim hagut d’esperar 30 anys que es repetís una gesta com aquesta, però no és així, ni de bon tros. Les institucions, que són les que fins ara han pogut portar aquests noms majúsculs de la música a Andorra, han tingut força vegades la sensibilitat de proposar un artista andorrà per l’obertura dels concerts d’artistes internacionals. Així de memòria, i per ser-ne part implicada, Drac vam obrir per Sau el 1994, el 95 vam tocar al Festival de Jazz d’Escaldes davant de Jimmy Scott i el 1996 vam telonejar els Sopa de Cabra amb els Hysteriofunk, i també amb els Hysteriofunk vam obrir el concert del grup francès Sinclair, i amb el Lluís Cartes els Louise Attack, ambdós organitzats per l’ambaixada francesa. També vam tocar abans dels Rebeldes amb la banda que va muntar el Jose Mari Chema Vargas, abans que aquest marxés a Madrid i s’enrolés en l’entorn de l’Antonio Vega. I amb els Madretomasa vam tenir l’immens honor de ser els convidats d’OBK en un concert que va organitzar la Cadena 40 Principales.
Però sembla que només els meus conjunts hagin telonejat grans artistes internacionals i no és així; la gran formació andorrana BFM va telonejar ni més ni menys que a l’encara més gran Ray Charles en el seu periple andorrà, anticipació del que seria el Festival de Jazz i en el seu palmarès també està haver telonejat Double Bubble i Tino Casal, i també els Qüèstia, banda mítica, malauradament desapareguda, bressol de grans músics d’aquest país, van telonejar els Pets, a la dècada dels noranta. I segur que me’n deixo molts, però el missatge és clar: és evident que telonejar aquests números 1 no t’enfila al seu Olimp, però fa que molta gent que altrament no t’aniria a veure, et coneguin.
