Una cosa m’ha cridat l’atenció del darrer balanç d’Immigració sobre les quotes de temporada, que es va fer públic a finals del mes de gener passat. Un dels sectors que acostuma a fer més contractacions per a l’hivern, per l’increment d’activitat, és l’hoteleria, el 14,2% del total aquest any. La dada que ressalta és que les contractacions de personal extracomunitari en aquest sector han augmentat més d’un 53% en comparació amb la temporada anterior, mentre que les de personal comunitari han baixat un 1%. La mateixa tendència s’observa, tot i que no de manera tan significativa, pel que fa a les pistes d’esquí, que incrementen gairebé un 3% el personal comunitari i el 14,4% l’extracomunitari, i les botigues de material d’esquí, on els treballadors comunitaris pugen un 39% i els comunitaris baixen un 13%. No deixa de ser com a mínim contradictori que en un moment en què s’està negociant un acord per fer més estretes les relacions amb la Unió Europea (UE), els diferents sectors econòmics es decantin per contractar, cada vegada en més proporció, persones extracomunitàries. Algú dirà, pensant en la sacrosanta globalització com a justificació, que les empreses poden contractar a qui vulguin, però el cert és que és el mateix Govern el que, amb unes quotes en què cada cop es dona més presència als extracomunitaris, fa que es vagi consolidant aquesta tendència. No tinc res en contra dels treballadors extracomunitaris, sobretot si estan prou preparats, però molt em temo que si s’opta cada cop més per aquests és únicament perquè se’ls pot oferir salaris més baixos que als de la UE.
