Temps apocalíptic? I Nostradamus?

Sequera i restriccions d’aigua, temperatures infernals, incendis, verola del mico, Covid encara present, els preus pels núvols... Alguns d’aquests cataclismes ens toquen més de prop i d’altres no tant, almenys encara. No sé si Nostradamus va preveure totes aquestes calamitats ni sé què en diria... Bé, he anat a mirar i es veu que això del canvi climàtic i de l’apujada de preus ja ho va pronosticar. Però més enllà del que Nostradamus va profetitzar, ja es veu que no cal ser un visionari per suposar que si hi ha manera de rectificar en alguns dels nostres comportaments, en tant que destrossen el planeta i escanyen la població, valdria la pena de fer-ho, no creieu? Altrament el que es compliran seran les advertències dels joves segons les quals ens estem carregant el seu futur perquè estem destruint el planeta. Hi ha qui diu, però, que més que per obra de la mà humana l’etapa actual és una fase més de l’evolució –natural o artificial– d’aquest planeta. No he estat mai de ciències, la veritat. Així és que no m’hi posaré forta. El que sí que em sembla evident és que vivim en una constant contradicció que no sé pas on ens portarà, potser és la contradicció intrínseca al sistema social i econòmic que ens hem muntat. I aquestes calamitats que ara ens toquen més de prop a nosaltres hi ha països, els qualificats de pobres, que ja fa temps que vivien. La diferència és que ara allò que ens quedava lluny és a tocar. Què dic a tocar, és enmig nostre. I estem esfereïts, almenys alguns, els que anàvem tirant. Potser si haguéssim estat més empàtics o resilients –com es diu ara– fa temps que  estaríem entrenats. Per què? Per sortir de la comoditat i donar un cop de mà. Ni més ni menys.