Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Greg Coonen

Greg Coonen

Periodista i novel·lista

 

 

Temps de solidaritat, no de xenofòbia




El confinament ha posat en evidència el millor i el pitjor de la gent. Els nostres metges, infermers, però també els voluntaris, les caixeres, els professors, la policia i els bombers, per citar els més obvis, han manifestat la seva dedicació desinteressada per al nostre benestar. Però el confinament també ha provocat que alguns adoptessin una actitud moralitzadora, jutgessin i condemnessin molt ràpidament.
Si bé tothom hauria de ser a casa, i qualsevol persona que no ho faci sembla que actua de manera egoista i fins i tot perillosa per a la resta de la societat, és igual de condemnable suposar que les persones que estan esquiant o rondant amb motos de neu són tots “temporers argentins”. Aquest ha sigut, no obstant això, el consens que vaig llegir la setmana passada als diaris i xarxes socials. La majoria dels comentaris donaven per fet que els insensats “havien de ser argentins” i que “haurien de marxar ja del nostre país!”
¿És raonable suposar que la majoria de “temporers” posseeixen motos de neu, comprades amb les abundants propines que han guanyat aquest hivern? Vinga home! Parem tots amb el racisme i la xenofòbia. Estem tots junts en això.  La mostra més inacceptable de xenofòbia, ja que demostra la manca total d’humanitat en aquests temps tan durs, és la que va en contra dels col·lectius més vulnerables. La notícia que el Raonador del Ciutadà ha rebut testimonis que acusen alguns propietaris de negar-se a tornar el dipòsit als temporers que intenten marxar del país és simplement intolerable. 
Malauradament, algú proper a mi va experimentar de primera mà la mateixa xenofòbia la setmana passada. Quan el seu gos es va escapar, a última hora de la nit, una dona que caminava amb el seu propi gos, molt més agressiu, va començar a escridassar-li en català mentre aquest conegut meu s’excusava en castellà per haver deixat que s’escapés el gos. “Menyspreem els estrangers que no parlen la nostra llengua i que no poden mantenir el gos amb corretja!... Parla’m en català! Marxa a casa teva si no saps parlar el nostre idioma!”
Surrealista. Sobretot en aquests moments difícils en què la solidaritat i la compassió haurien de ser la norma. Es tracta clarament d’una reacció extrema, però desgraciadament, en temps d’estrès és corrent tenir certa desconfiança en els que provenen d’una altra cultura, tot i això, és trist veure que, fins i tot en temps de quarantena, una minoria segueix posant la llengua i la nacionalitat davant del bé comú, ometent la mínima decència, quan tots ho hauríem de saber fer millor.
No seguim els pitjors instints anomenant això el “virus xinès”, com li agrada fer al senyor groller de la Casa Blanc; no demanem a la gent d’altres horitzons que “marxin del país” només perquè tenim por. No jutgem la persona, sigui quina sigui la seva edat, que surt sense gos i possiblement no va al supermercat. Pot ser que sigui una bona persona que tingui un problema de salut i que necessiti una caminada diària de 30 minuts per controlar la seva diabetis o qualsevol altra malaltia. Aquesta persona podria ser una de les que desinteressadament va al taller on els voluntaris fabriquen màscares per als necessitats. Qui sap?
No suposem el pitjor dels nostres veïns, al contrari, posem-nos en contacte amb ells, fem-los la compra si corren risc, i després tanquem-nos a casa i quedem-nos-hi fins que tots puguem sortir de nou, sense perill d’atrapar o de propagar aquest virus mortal. Ara tenim l’oportunitat de mostrar la nostra solidaritat amb un altre col·lectiu estranger que té el benestar i potser la vida dels nostres éssers estimats i veïns a les seves mans: han arribat els doctors i infermeres cubans que venen a recolzar el nostre sistema de salut i reemplaçar els més de 80 professionals sanitaris que han contret la Covid-19. Quina ironia: Cuba venint al rescat dels països rics d’Occident. Donem-los la benvinguda, i quan sortim al balcó, cridem també “visca Cuba!”
Aquest país va obrir els seus braços fa segles als estrangers que van ajudar la mineria de ferro a convertir-se en un sector important de la seva economia; més recentment als milions de turistes que ens visiten cada any, i ha recorregut un llarg camí en termes d’obertura al món i acolliment de diferents cultures. Continuem fent incursions perquè les més de cent nacionalitats que enriqueixen Andorra tinguin la sensació de ser a casa, i mostrem el nostre millor vessant en aquests moments difícils.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic