Temps d’equilibris

L’Executiu ha reiterat aquesta setmana, i ho ha fet per partida triple amb el titular de Salut, la ministra de Turisme i el mateix cap de Govern, la necessitat de trobar un equilibri entre la preservació de la salut dels ciutadans, que hauria de ser una obligació de qualsevol govern, i el manteniment de cert nivell d’activitat econòmica, indispensable per al futur del país.
No hi ha dubte que es tracta d’un propòsit lògic davant de tots aquells que redueixen les decisions que s’han d’adoptar per la pandèmia de la Covid-19 en el dilema de triar si prefereixes morir-te de coronavirus o fer-ho de gana. Ara bé, cal ser molt curós a l’hora de buscar aquest equilibri per evitar situacions que només generen desconfiança entre els ciutadans, ja que sovint la voluntat d’acontentar tothom acaba comportant situacions com a mínim grotesques i difícils d’entendre i explicar, i a una emprenyada general com la viscuda aquests dies al sector de la restauració. I és que n’hi ha molts que encara no entenen el perquè quatre persones, siguin o no nucli familiar, no poden esmorzar en un bar, encara que sigui en dues taules separades complint així la normativa inicial, però sí que poden entaular-se per dinar o sopar en un restaurant. Segur que hi ha un raonament sanitari de pes i que tancar bars, com han fet altres països, és una mesura necessària, però cal fer les coses amb certa coherència. 
A Catalunya, per exemple,  i en espera que el jutge de torn no decideixi per caprici corregir les decisions dels experts sanitaris, han optat també per limitar l’activitat dels establiments de restauració a servir comandes per emportar-se o a domicili, però a diferència de casa nostra ho han fet per a tots, bars i restaurants.