L’Oficina d’Estudis Globals i Polítiques d’Unicef ha actualitzat per al 2022 el seu informe sobre les tendències a llarg termini identificades com a crítiques en donar forma al món i la vida dels infants en els pròxims cinc anys. Ho fa amb un doble propòsit; un, cridar l’atenció de la comunitat global cap als impactes de les tendències i esdeveniments globals en els drets i el benestar dels infants; i l’altre, donar suport a les oficines d’Unicef a tot el món en interpretar i interrelacionar-se amb un món que canvia ràpidament.
L’anàlisi resultant s’ha organitzat en deu tendències, totes fortament interconnectades, i que emergeixen de megatendències tals com ara la demografia, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i el canvi tecnològic ràpid. La primera és la trajectòria incerta de la pandèmia, en la qual els efectes perjudicials en els infants continuen acumulant-se i són tractats com un problema secundari. La desigualtat en el desplegament de les vacunes continuarà, i sense un esforç coordinat de tots els païsoS, la possibilitat que emergeixin variants com l’Òmicron continuarà existint.
La segona és una recuperació econòmica desigual: als països d’alts ingressos tindran un retorn complet al nivell econòmic pre-pandèmia durant aquest 2022, mentre que la recuperació als països en desenvolupament pot ser minat per una retirada prematura del suport fiscal, deguda a les restriccions pressupostàries.
La tercera és una pressió inflacionària global, que esperen que es vagi atenuant a la segona meitat del 2022, tal com les cadenes de subministrament es vagin adaptant i els estímuls monetaris i fiscals es vagin retirant. És molt preocupant l’impacte en la capacitat de compra de les llars, especialment en el menjar, que als països més pobres pot arribar a ser la meitat del consum.
La quarta és l’extensió en l’ús de les monedes digitals, que són un factor d’inclusió financera. Les aplicacions de blockchain públic assoliran una major maduresa i seran alternatives viables als mercats financers tradicionals.
La cinquena és la caiguda del multilateralisme que ha portat la pandèmia: la incapacitat reiterada de donar una resposta global a la crisi, deguda a un ressorgiment del nacionalisme i del populisme, competició de les grans potències, i una falta de fe en la legitimitat i eficàcia del sistema multilateral. 
La sisena és inestabilitat política i conflicte, portant a la necessitat rècord per a infants i famílies, i una demanda major de participació política per part dels joves. La projecció per 2022 ens porta al fet que 274 milions de persones (dels quals 178 milions són infants) necessitaran assistència i protecció humanitària, un màxim històric.
La setena és la renegociació post-Covid19 de les polítiques socials, requerint mesures de protecció social d’àmplia base i millores en els nivells de confiança. Hi ha hagut experiències molt positives de nous programes de xarxes de protecció, com ara l’ús de transferències digitals a través de mòbils que ha fet que un 12% de la població de Togo pugui accedir a ajuts socials. La qüestió que roman és si es continuaran, es potenciaran o seran retirats durant el 2022. Les necessitats continuen sent immenses: garantir un nivell bàsic de protecció social (que asseguri la justícia, igualtat, participació i cohesió social) als països de tot el món amb ingressos mitjans i baixos demana una inversió de 400.000 milions de dòlars el 2022.
La vuitena és la convergència de tecnologies frontera en la guerra moderna i la política, creant noves amenaces per als infants, i denotant una necessitat per una regulació més estricta. A més de la tecnologia militar més innovadora (drons armats, aeronaus no tripulades, sistemes autònoms d’armes), la confrontació política i la guerra s’està traslladant al ciberespai, amb ciberatacs duts a terme amb una freqüència alarmant, i amb un augment de les restriccions a l’accés a internet.
La novena és el creixement de l’economia digital, que comporta grans disparitats en l’accés, les oportunitats, la capacitació i la protecció que donen forma a les perspectives a llarg termini dels infants. I la darrera és la globalització de les polítiques climàtiques, financeres i de moviments de justícia, que poden desencadenar inversions en programes i sectors que serveixin millor als infants. Aquestes són doncs les tendències identificades, una amalgama d’amenaces i d’oportunitats que Unicef tindrà en compte a l’hora de dur a terme la seva feina als 190 països on opera.