"Moltes persones petites, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món" (Eduardo Galeano).

Des de sempre he tingut una petita obsessió per les dades. Quan feia COU vaig triar ciències pures, i aquesta passió per les matemàtiques i els números l’he traslladat també a l’àmbit professional.

Aquest mes hem extret les dades del primer semestre de Projecte Vida.

Salvant les distàncies i sabent que Projecte Vida és una associació molt petita, hem volgut fer una comparativa proporcional amb les dades de Catalunya, i hem extret algunes conclusions que ens semblen interessants.

Les xifres s’assemblen molt, amb una excepció que ens fa especialment felices: el nombre de dones que han vingut  per problemes d’addicció en primera persona. A Catalunya, només un 15 % de les persones que demanaven ajuda eren dones, mentre que a Projecte Vida aquest percentatge arriba al 64 %. No sabem exactament a què es deu aquest canvi, però ens alegra contribuir, encara que sigui una mica, a trencar l’estigma. Aquesta és la bona notícia.

Pel que fa a les substàncies, les dades també són molt similars. L’alcohol és la substància més prevalent, present en el 61 % dels casos, seguit del joc, que és una gran sorpresa, ja que l’any passat la segona posició l’ocupava el cànnabis. Aquesta tendència ens obliga a estar molt alerta davant d’una addicció que sovint passa desapercebuda, però que genera conseqüències devastadores.

Respecte a l’edat mitjana de les persones que busquen ajuda, també s’assembla molt a la de Catalunya: aquí és de 47 anys.

I aquesta és la mala notícia, perquè aquest fet ens preocupa profundament. Pot indicar diverses realitats alarmants:

–D’una banda, moltes persones han conviscut amb el consum durant dècades abans de demanar suport, cosa que reflecteix un retard en la detecció i en l’accés precoç als recursos.

–De l’altra, el pes de l’estigma, especialment entre generacions que van créixer amb més tabús i menys informació sobre salut mental i addiccions, pot dificultar enormement el fet de demanar ajuda abans. Aquest perfil també apunta a una generació amb càrregues familiars i laborals que, davant les conseqüències acumulades del consum, es veu finalment empesa a fer el pas.

El que continua igual i no canvia és que, majoritàriament, són les dones les que venen a demanar ajuda per als seus familiars. El que sí que ha canviat aquest any són les substàncies: si bé abans les famílies venien principalment per problemes relacionats amb l’alcohol i el joc, ara estem veient una variació en aquest patró.

Gràcies de tot cor a totes les persones que confieu en Projecte Vida, als que veniu buscant suport i als  que feu possible, amb el vostre suport econòmic, que aquest espai de cura i acompanyament continuï existint. Sense vosaltres, res d’això no seria possible.