“Tenir un fill et canvia la vida” en to negatiu

I la vida et canvia... és clar que sí. Mai havia descobert tanta estima en el meu interior. Això és innegable. Aquella personeta depèn de tu, per molts anys. I quan sigui del tot independent el lligam continuarà. Això espero. Però molts cops aquella dita de “quan tens un fill la vida et canvia” es diu amb un to despectiu que m’agradaria tombar. Sí que hi ha pares que quan han tingut un fill han anul·lat tota sortida a sopar a un restaurant perquè el seu fill plora i fa molt de soroll o no s’està quiet i no soparan tranquils. Són els mateixos pares que canvien els viatges per Europa per quinze dies a un apartament a la platja de Tarragona o ni això. Els mateixos que no visiten museus ni van al teatre perquè “amb nens no s’hi pot anar” i fan hores a parcs infantils i d’altres de temàtics. Aquests són els que han potenciat el to despectiu de què parlàvem i n’hi ha per a això i per a molt més, han renunciat a tota la seva vida anterior i l’han vestida d’un blau o rosa pàl·lid. Tot i això, n’hi ha d’altres que continuem anant a restaurants a sopar, potser més a dinar. Continuem viatjant, això sí, fent aturades en parcs infantils entre visita i visita de monuments. Visitem museus, amb un termini de temps més curt o més llarg, segons convingui.  També, és clar, ens apuntem a actes festius infantils on mai havíem pensat que aniríem. Però seguir fent allò que t’agrada no ha de ser incompatible amb un cotxet a les mans. El ritme canvia i algunes coses que faries més relaxadament les has de fer més ràpid i d’altres que avançaries molt més ràpid les has de fer lentament. Evidentment, tenir un fill et canvia la vida, però depèn de tu que el canvi suposi renunciar o sumar.