Terratrèmol?

Dimecres a la tarda el món es va dividir entre els que van notar el terratrèmol i els que no. Terratrèmol? Quin terratrèmol? Molta gent –entre la qual, qui escriu aquestes línies– no el van percebre, ni un segon, res de res. Altres preguntaven: Com pot ser que no notessis res? “Increïble. No estàs bé.”

I l’epicentre? On va ser l’epicentre? Ribera d’Urgellet, Montferrer, Adrall, el Pla de Sant Tirs, la Parròquia d’Hortó?

Hi va haver versions per a tots els gustos. BonDia: “El terratrèmol amb epicentre a Ribera d’Urgellet es nota al país”. Diari d’Andorra: “Terratrèmol de magnitud 4,2 a les Valls d’Aguilar”. I l’endemà en paper els dos coincideixen “Un sisme de magnitud 4,2 a l’Alt Urgell se sent a Andorra”. Ara.ad: “Petit terratrèmol prop d’Andorra”. L’endemà: “El sisme, el més potent d’aquest mil·lenni a territori català.”

No tenim coincidència amb l’epicentre, tampoc en qui és el directament interessat, afectat o sacsejat. Cadascú posa el focus en el seu públic. Qui nota el terratrèmol? A El Periódico de Catalunya el poble o la comarca ja li és ben bé igual, tira pel dret i opta pel Pirineu: “Un terratrèmol de 4,2 graus al Pirineu es nota a tot Catalunya”. I, si tinc la vista bé, que potser em falla, a El Periòdic d’Andorra no hi havia terratrèmol ni amb epicentre ni sense.

A TV3, segona notícia i reportatge del tipus “notícies pintoresques del territori”. Comencen amb una partida de cartes al Pla de Sant Tirs subratllant que homes i dones juguen en grups separats. Hi ha debat sobre el tema –del terratrèmol, vull dir. Després, la càmera es trasllada a la Seu i amb el mateix to condescendent i graciós, apareix el testimoni de la fornera que parla amb l’escombra a la mà, enganxada feinejant, com només feinegen al territori, que deu ser la porció de terra que no és Barcelona. Quina gràcia que fa tot plegat.

Un terratrèmol és un fenomen científic, quantificable en l’escala de Richter –4,2 aquest cop–, físic, inqüestionable. Geologia pura. Quantificable, a més, per una màquina, no per un humà. Objectivitat total, doncs.

Si un fenomen científic pot tenir tantes lectures, matisos, imprecisions, percepcions, redaccions i enfocaments, públics interessats, visions i cares, com podem conèixer realment fets que no es mesuren a l’escala de Richter? Cada dia necessitem llegir un mínim de cinc diaris i escoltar quatre ràdios i cinc televisions. I això només per tenir una lleugera idea sobre què ha passat, on i a qui ha afectat.

Moltes lectures necessitarem especialment avui, data en la qual tothom haurà guanyat i en la qual ja sabrem si a Andorra també hi ha hagut terratrèmol polític o regna la més absoluta calma. I que cadascú vegi el terratrèmol o la calma on li sembli, sàpiga o pugui.