En aquests temps on els conflictes territorials estan més de moda que mai arreu del món, recordar que els nostres veïns del nord i del sud tenen la custòdia compartida, més exactament dit el condomini d’un mateix territori, per petit que sigui, és del tot sorprenent i interessant.

I és que França i Espanya són dos estats que comparteixen frontera directa als Pirineus, a més són els nostres veïns, però el que se sap menys és que ambdós comparteixen en condomini una petita illa, anomenada l’illa dels Faisans.

L’illa dels Faisans o Konpantzia, en basc, és un petit territori al bell mig del Bidasoa, el riu que separa Hendaia, d’Irun i que fa de frontera natural entre França i Espanya al País Basc. 

L’illa dels Faisans és una illa petiteta carregada d’història tant per Espanya i França, com per la construcció de l’Europa occidental. Durant dos segles, del XVI al XVIII, va ser el lloc privilegiat per conduir i segellar negociacions diplomàtiques, com els intercanvis de princeses com el 1615 –Anna d’Àustria per casar-se amb Lluís XIII de França–, tractats de pau com la signatura el 1648 del Tractat de Westfàlia, que va posar un punt i final a la Guerra dels Trenta Anys o del Tractat dels Pirineus entre Lluís XIV de França i Felip IV d’Espanya, el 1659. Aquest mateix any 1659 i al mateix llogaret, Lluís XIV va conèixer a la que seria la seva esposa, Maria Teresa d’Àustria. Tant era així que fins i tot el cardenal Mazarin, conseller dels reis Lluís XIII i Lluís XIV de França, va acabar anomenant l’illa dels Faisans, illa de la Conferència.

I així durant anys tant França com Espanya, que consideraven l’illa dels Faisans com a territori propi, se la van reclamar mútuament, ocasionant disputes i enemistats, i sense trobar consens sobre l’estatut durant decennis. Fins que al segle XIX finalment es van posar d’acord! L’illa pertanyeria als dos països! 

Els arguments emprats per arribar a l’entesa van apuntar que com que l’illa estava situada just a la frontera, però que atresorava moments claus de la història d’ambdós estats, s’acordava que França i Espanya hi compartirien la sobirania mitjançant un condomini. L’acord es va segellar amb el Tractat de Baiona el 1856 i 50 anys més tard, el 27 de març de 1901, es va acordar que pel que fa al dret i la justícia, cada país exerciria dita potestat a l’illa per torns i per un període de sis mesos. Així que l’illa, que no està habitada i que és una petita reserva natural de 200 metres de llarg i 40 d’ample, és francesa des de l'1 d’agost fins el 31 de gener, i espanyola des de l'1 de febrer fins el 31 de juliol. I cada sis mesos, any rere any, cada país fa una petita cerimònia de traspàs de poder per mantenir simbòlicament la sobirania d’aquest condomini.

Tanmateix, des de fa un temps l’illa està prohibida al públic, tot i que es pot contemplar d’un costat a l’altre de la frontera o del pont internacional que relliga ambdós països.