Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EAranda

Elena Aranda

Assessora literària

 

 

Terror de proximitat




Si t’agrada escriure t’animo a passar per l’experiència del relat de terror. També, ja t’aviso, no t’ho pensis gaire. Pots esperar fins al 31 d’octubre (dilluns) per presentar el teu escrit al Premi de Narrativa Fantàstica i de Terror, que organitza la Biblioteca d’Encamp. I qui sap, potser serà el tret de sortida per esdevenir el nou Stephen King de les Valls o l’Anne Rice de la Margineda.

Com a camp de proves, el terror és un gènere fantàstic –valgui la redundància– ja que permet plantejar trames molt explotades, sense arribar a la categoria de plagi descarat, sempre que aconsegueixin produir por i inquietud en el lector. L’originalitat no és prioritària. Hi ha com una dotzena d’esquemes que es repeteixen en pràcticament tots els escrits que funcionen i no semblen estar esgotats encara. Així, es pot jutjar un conte fantàstic de terror no tant per les intencions de l’autor o la pura mecànica del relat, sinó més aviat pel nivell emocional que és capaç de suscitar per mitjà dels seus més petits suggeriments sobrenaturals o reals.

Tècnicament, la por és la causa de la més forta i profunda de les nostres emocions. El terror i allò que és desconegut estan tan íntimament relacionats que sense ells és difícil crear una imatge convincent de tot el que ens espanta. L’adult té por d’allò desconegut, el nen de la foscor.

Fins que la por ens depassa i la foscor ens ennuega.

Ens quedem més trencats que no pas sencers. Amb una paraula –que en realitat són tres– la vida s’atura i ens espanta. Se’ns permet, en el silenci de la perplexitat, expressar, sense practicar cap restricció verbal, tots els tòpics literaris que en qualsevol altre àmbit ens serien del tot innecessaris. L’abisme insondable s’obre davant els nostres peus, però no caiem, perquè hem d’aferrar-nos a aquell ésser amb plomes que Emily Dickinson va anomenar esperança.

Maleïts siguin aquests terrors quotidians, silenciosos, inabastables i de proximitat que directament ens assalten un Dia amb majúscules com el d’avui (mundial contra el càncer de mama), en què ens hem d’aferrar a una incertesa que s’abraça tan fort a la por que ja no gosa ni respirar per la por redundant de desaparèixer.

Si jo fos una poetessa et diria: “Aviat tornarà la llum de la mà d’un dels teus àngels.”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte