Benvolguts amics, companys, coneguts i desconeguts de qualsevulla edat, sexe, condició social i creença religiosa o no. Si ara esteu llegint aquestes paraules vol dir que ja no estic entre vosaltres (viu vull dir, és clar, si no és que alguna cosa no funciona, ha, ha, ha). He passat a esdevenir part de la vostra memòria, o com diem la gent del teatre, m'he convertit en un personatge, un ésser a qui només pot donar cos i veu una altra persona.

Però no em vull posar filosòfic!!! Espero i desitjo que la lectura d'aquestes paraules siguin motiu de festa i no de drama i tragèdia. Jo, en el meu pas per la vida (la vida és per morir-se!), he mirat de passar-m'ho el millor possible dins de les meves possibilitats (valgui la redundància). He intentat fer el que m'ha agradat, tant com he pogut (per als que malpenseu... això m'hauria agradat fer-ho més, ha, ha, ha) i sobretot he intentat ser fidel a mi mateix i als altres.

No és una declaració d'intencions (perquè ja ha passat), ni un comiat (perquè ja no hi soc a temps), és un cant a la vida per tots els que encara la teniu.

Homes i dones, vells i joves, guapos i lletjos, grossos i prims, no-creients i creients (aquests últims deixeu de creure, us ho aconsello), gaudiu de la vida, no mireu mai enrere si no és per posar les fotos a l'àlbum. Mai per esmenar el que hem fet (ja està fet), ni mirar més enllà de demà. Demà passat potser serà massa tard.

Canteu, balleu, digueu bon dia!, digueu bona tarda!, feu puntes de coixí, xerreu amb els amics, estigueu vius i entretinguts... i així, com diu l'acudit:
Viuré més anys?
–Nooo!
Però se us faran llaaaargs i sereu molt més feliços. Recordeu que el temps no passa per nosaltres, som nosaltres que passem pel temps.

No correu!

Au, bona i llarga vida tingueu.

L'espectacle ha de continuar...