Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Testimoni d’un portador de VIH

Autor: Daniel Cascon (Activista social)


Des de fa temps, crec que la ignorància i la menor cultura i educació a la societat és la que genera un estigma social més gran. I ho segueixo comprovant cada cop més. I parlo com a portador de VIH+ i parlo d’Andorra, el meu país. El camí que estic recorrent des que m’ho van detectar és dur però no m’hi ha ajudat gaire que algun metge em digués que em quedaven mesos de vida. O que algun internista m’assegurés que com que era gai era normal tenir el VIH. No he trobat gaire suport al país; per això he hagut de recórrer, sobretot, a webs per informar-me millor. Sobretot de Catalunya. Crec que comenceu a veure perquè penso que la divulgació ajuda a trencar els tabús socials i que s’ha d’educar la societat sobre el que és i el que no és la sida. I em prenc com una cosa personal el fet d’acceptar que, em passi el que em passi, si puc ajudar a divulgar el que és aquesta dolença em sentiré millor.

Fa uns mesos em va tocar aquesta loteria. Després d’una vintena de proves mèdiques, una que em vaig fer el 2 de desembre, justament el dia Dia mundial contra la sida, em va descobrir, per sorpresa meva, que tenia aquest virus punyeter, del qual tothom evita parlar i ningú no vol anomenar. Que era seropositiu, vaja. Al principi, vaig reaccionar amb molta angoixa, amb nervis. En bona part, aquests nervis eren a causa de la poca informació que en tenim al país. Però després vaig reaccionar i vaig decidir cuidar-me, lluitar i explicar al món què és això. He de dir que he patit més per l’estigma social i mèdic que pel mal en si. Algunes mirades de gent del món mèdic m’han enterrat en vida... En fi. És trist constatar que encara hi ha molta ignorància i manca de sensibilitat entre bona part del sector sanitari, que hauria de conèixer molt millor què és la sida. En definitiva, encara està més mal vist tenir el VIH que una diabetis.

Per als qui no ho saben, el VIH i la sida són dues coses diferents. En el meu cas tinc VIH i això vol dir que en soc portador però el virus és indetectable i no té càrrega viral. Per tant, mentre prengui la meva medicació i òbviament em cuidi, puc portar una vida normal. Per tant, no necessito el suport amb llàstima que fa més mal que bé i, especialment, si ve de metges o gent del món sanitari. Crec que ja ho he dit. I vull remarcar la importància de la prevenció en aquest àmbit i en la necessitat de promoure un estil de vida més saludable. Així, els nostres fills, si en tenim, podran evitar caure en aquesta dolença. No estic dient res especial: a França i a Espanya la prevenció és gratuïta i les proves anònimes també ho són, no com a aquí. I posaré el meu granet de sorra recomanant un web amb què informar-se al respecte: http://www.sidastudi.org/es/pregunta.

Què busco amb aquest article? Soc conscient que potser puc perdre alguna oportunitat laboral després de reconèixer la meva situació però no m’importa gaire. Perquè és la meva petita contribució a fer que Andorra sigui un país millor, divulgar com a testimoni la meva vivència. I espero que això contribueixi, encara que sigui en una part molt, molt petita, que les noves generacions tinguin una conscienciació més gran i més accessibilitat a la informació sobre els riscos de les malalties de transmissió sexual, entre d’altres.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic