Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Testimoniatge




La casualitat ha volgut que en aquestes setmanes coincidissin en certa proximitat en el calendari la commemoració de la data de l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen –Gusen i d’altres– amb la mort de dos supervivents que dedicaren la seva vida a recordar a les noves generacions d’humans el que visqueren d’impropi i inhumà en aquests llocs.

La infermera Neus Català i Pallejà fou internada a Ravensbrück durant la II Guerra Mundial per les autoritats nazis després d’haver col·laborat amb la resistència francesa. El seu centenari testimoniatge a través de xerrades de tota mena ha recordat en ple segle XXI els límits de la crueltat humana, com pot ser de dolent l’home en nom d’una pretesa llei i racionalitat.

Menachem Mendel Taub era un rabí d’origen hongarès que dedicà també bona part de la seva vida a recordar l’Holocaust del seu poble, que pel simple fet de ser jueu, patí en mans d’aquesta pretesa racionalitat exterminadora de dignitat i humanitat. El rabí, que era el cap de la dinastia hassídica Kaliv, patí de jove l’internament al complex d’Auschwitz, on perdé tota la família. El doctor Mengele experimentà amb el jove jueu i li provocà unes ferides amb seqüeles físiques que el marcaren per sempre més: no li tornà a créixer la barba i tampoc va poder tenir fills. Després encara hauria de passar pel gueto de Varsòvia i els camps de Breslau i Bergen Lensen, on fou alliberat l’abril del 1945.

La Neus i el rabí Kaliv destinaren força temps a difondre als seus respectius pobles la importància de la dignitat i de la vida davant de la crueltat exercida per un grup d’humans en pro d’una suposada superioritat o d’una èpica transcendent. Tots som coneixedors de la tragèdia humana que provocà el nazisme i la seva pretensió d’eliminar tots els que fessin nosa als seus propòsits. Hem de recordar que aquesta ideologia es va gestar a la societat més avançada de l’Europa occidental, a través d’uns pòsits llargs d’explicar, i que s’estengué a través de la literatura i dels mitjans de comunicació. Les potències aliades es plantejaren que no tornaria a succeir. Ara, quan moren els darrers testimonis de la barbàrie, tenim la sensació que es prepara un nou pòsit d’odi.

Avui dimecres, l’historiador Pau Chica presentarà a l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell, el seu estudi sobre els urgellencs als camps de concentració. La seva recerca ha desbrossat l’altre camí, sovint sense retorn, que emprengueren alguns exiliats de la Guerra Civil que patiren, com la Neus o el Menachem, els camps d’extermini. Tota una història de patiment col·lectiu que mai més s’hauria de repetir. El record dels testimonis, la divulgació de la barbàrie i, sobretot, l’educació de les noves fornades ha d’impedir la repetició del que va passar.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic