Tha spáso koúpes

Sense voler entrar en les diferents polèmiques que s’han produït recentment en l’àmbit de la cultura, m’està quedant clar que hi ha l’alta cultura, i la cultura més modesta. La primera mou mitjans importants, perquè té les possibilitats i també les necessitats. Es construeixen edificis, es realitzen pel·lícules i es participa en la Biennal de Venècia. Activitats que necessiten recursos, certament.

Pel que fa a la segona categoria, no en diré la “baixa” cultura, perquè de baixa no té res. És, simplement, això que té la gent “normal i corrent” de manifestar-se, de crear i de compartir. En diré doncs cultura popular. El seu cost pot ser inferior, però no és per això que sigui menys important.

No és cap secret que, avui en dia, els mitjans tecnològics són més accessibles que mai. És fàcil intercanviar cultura, explicar la pròpia i accedir a la dels altres. I és que a la gent li agrada explicar-ho. Un exemple podria ser la cançó del títol, que vaig trobar a Youtube –mentre buscava una cosa totalment diferent, com sol passar–. Escrita en grec modern (demotika), és una cançó popular (paradosiakó tragoúdi) que comença pels versos: “Tha spáso koúpes / gia ta lógia pou ‘pes / Kai potirákia / gia ta pikrá logákia”, que es podria traduir com: “Trencaré les copes / a causa de les paraules que em vas dir. / I també els gots / per les paraules amargues.”

La cançó sol ser interpretada per una dona. Podria doncs tractar-se del lament d’un desengany amorós causat per un amant poc delicat. ¿Potser l’ha deixada, amb males maneres? ¿Que ens sembla un tema proper? Sens dubte. ¿Que és un tòpic que pot traspassar les barreres culturals i lingüístiques? També. Al mateix temps, ens allunya d’aquell altre tòpic —reprès per Hollywood— del casament grec en què, en un moment avançat de la festa, el cambrer posa cara de pal i tira els plats del segon millor joc a terra trencant-los als peus de qui balla. És clar que ha de ser del segon millor joc: ningú serà tan neci per trencar el millor joc de vaixella, ¿oi? I valdria més no intentar-ho amb l’Arcopal de cada dia, que podria rebotar en comptes de trencar-se.

No es coneix l’autoria de la cançó, però se’n troba una gravació de Smyrna, l’actual Izmir, l’any 1928 en un single de vinil de 45 voltes i editada ni més ni menys que per Columbia. També es troba en xous recents de la televisió grega, cosa que ens diu que encara és popular. I ara comparteix bytes en aquella gran biblioteca nuvolosa de la internet, a l’abast dels nostres dits. Des del sofà de casa i amb un simple navegador d’internet, podem explorar la cultura popular de persones amb qui, salvant les diferències d’idioma, compartim moltes inquietuds. Trenquem els plats i els gots si cal, però virtualment. Sona més bé.