Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Robert Lizarte

Robert Lizarte

Divulgador històric i campaner

 

 

Tintinacle i ombrel·la




Si us heu atansat aquests darrers dies al Santuari de Meritxell, segurament haureu vist a banda i banda de la immaculada peanya de la Mare de Déu, que presideix el temple, dos objectes ben curiosos i que de ben segur us han cridat l’atenció: un paraigua groc i vermell, anomenat tècnicament conopeu o ombrel·la, i un petit campanar portàtil amb set campanetes, el tintinacle. Però, què hi fan allà? 
Arran de la concessió per Sa Santedat el Papa Francesc del títol de Basílica Menor el 2014, el santuari té el privilegi i el dret de lluir i utilitzar dues insígnies papals: l’ombrel·la basilical i el tintinacle. Totes dues han d’estar ben visibles a l’altar major com a símbol de la dignitat Papal i com a mostra d’unió i comunió amb Roma i el seu pontífex. 
Hi ha dos tipus de basíliques diferents, les majors i les menors. Les basíliques majors només són quatre, tres de les quals a Roma i la quarta a la Ciutat del Vaticà. Podríem dir que vindrien a ser les més importants de la cristiandat: Sant Pere del Vaticà, Sant Joan del Laterà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria la Major. Aquestes esglésies han de disposar d’una porta santa i ningú, a excepció del Sant Pare o algú a qui ell delegui personalment, no pot celebrar-hi la missa al seu altar major. També si es vol aconseguir el jubileu romà s’han de visitar totes quatre.  
Les basíliques menors (totes les catedrals del món ho són) han de complir una sèrie de requisits per poder ser-ho.  És un títol que atorga personalment el Sant Pare si es compleixen els mateixos, és a dir: cal que sigui un temple d’esplendor, bastit amb un perfil destacat, reconegut per la seva història, relíquies o imatges sagrades. Cal que sigui un focus espiritual d’una comunitat o que sigui un santuari per a la multitud de devots que allà hi acudeixen.
Així mateix, cal que posseeixi un tresor espiritual i sagrat, tot donant culte continuat. També és necessari que l’ofici que allà s’hi celebri sigui exemplar per a la resta de temples de la diòcesi, que promogui la formació bíblica i religiosa dels fidels, així com l’estudi i la divulgació dels documents amb els quals es proposa el magisteri papal. I per últim, que celebri les festes de la Càtedra de Sant Pere i de Sant Pau i també l’aniversari de l’exaltació del Papa.
Si es compleixen aquestes condicions, el Papa concedeix el títol de Basílica Menor (normalment a petició dels bisbes de les diòcesis) i els atorga uns privilegis, tal com ara: el dret d’incloure el símbol papal (les claus de Sant Pere)  als estàndards de la basílica, així com als seus mobles i segell; i la concessió d’indulgència plenària en certs dies per a aquells que resin a la basílica, com per exemple el Dia de Meritxell i també la de poder lluir el conopeu (o ombrel·la) i el tintinacle.
L’ombrel·la basilical és una mena de paraigua amb dotze franges de seda de colors groc i vermell rematat amb una esfera i una creu. Sempre roman semiobert, com si estigués preparant-se per rebre al Papa en qualsevol moment. Només s’obre en la seva totalitat quan rep la visita en persona del Sant Pare de Roma. Els colors de les franges són els colors personals del Pontífex (aquest els heretà de l’antic Senat Romà) i van ser adaptats en temps remots per l’Església com a símbol d’autoritat papal.
Antigament el conopeu era utilitzat per fer ombra al Papa quan presidia qualsevol acte al carrer. Conjuntament amb el tintinacle, acompanyava les professons més importants. El tintinacle és un petit campanar portàtil que s’utilitza en les principals professons. Un bastó llarg rematat al cap per una campana que en moure’s al caminar va sonant. Normalment només té una campana. El que es conserva a Meritxell en té set, simbolitzant totes i cadascuna de les set parròquies i el seu arrelament, devoció i estima a la Mare de Déu i al Santuari, així com les dotze estrelles de la corona de la Mare de Déu. Presenta les armes pontifícies conjuntament amb la imatge de la Mare de Déu de Meritxell. Semblaria ser que en un principi aquesta campana anava al davant de les professons anunciant als fidels amb el seu repic, que la professó presidida pel Sant Pare estava a punt de passar.

Comentaris: 1

Comentaris

Que n'hi ha de coses boniques i amb sentit.
Moltes gràcies Lizarte!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic