Un dels avantatges de tenir amics escriptors és, sens dubte, poder participar del seu procés creatiu. L’emoció de llegir per primer cop un esborrany de novel·la s’ha d’assemblar a la de descobrir una illa ignota. Com un aventurer del segle XVIII navegant pels mars del Sud recorres cada paraula, cada expressió, amb la certesa que cap ull humà ha passat per allà. Coneixes personatges i civilitzacions encara ocultes al món i els interpel·les per primer cop. Descobreixes un món fèrtil i robust o, a vegades, veus com s’esfilegassen les pàgines entre els dits perquè encara no tenen consistència, els falta madurar.

Ara fa vora dos anys el meu amic Albert va passar per La Trenca amb unes imatges generades per IA i una idea arriscada per fer una novel·la. Quan me l’explicava el meu cap anava dibuixant aquell món com si fos un manga. Tenia quelcom d’imaginari japonès però de més a prop. Un temps després, soc fatal per precisar dates, em va deixar llegir el primer capítol. En poc temps havia polit el seu estil de tal manera que en aquelles pàgines no hi faltava ni hi sobrava una coma. L’univers d’aquella conversa passada prenia forma i en sortia un personatge que s’endevinava molt gran.

Ara tinc el llibre a les mans, es diu Titans i l’ha editat de manera magnífica Chronos. M’encanta aquest projecte editorial, petit, sense ànim de lucre, que edita amb molta cura dos o tres llibres l’any i fa créixer les poselles de fantasia i ciència-ficció en català. Quina llàstima que en Toni i en Gonzalo no existissin als anys 80 i 90; si Chronos hagués existit hauria llegit molt més en català del que, malauradament, vaig fer.

L’Albert Font és escaldenc, però els seus llibres no parlen d’Andorra, parlen de mons imaginaris que no són pas tan lluny. Els personatges, les societats, els paisatges que descriu l’Albert sempre ens són molt familiars. Mostra l’alegria i l’horror del nostre món com si ho fes el subconscient en un somni o en un malson. Tot és intens i desdibuixat a la vegada.

Titans no és un llibre de fantasia com els que triomfen avui. Els seus capítols no són curts i s'acaben tots amb un cliffhanger (final en suspens, però com que soc un modern us deixo anar l’anglicisme perquè sí). No està concebuda com una futura sèrie de Netflix o HBO, Titans és una novel·la. De les que es llegeixen a poc a poc. El que t’enganxa de Titans és la mirada de la seva protagonista, vols saber tant o més com és Ran que el que li passa. I això que el que li passa és al·lucinant.

L’Albert ha fet una novel·lassa que no us podeu perdre. Si us agrada la fantasia, la gaudireu. Si us agrada la bona literatura, la gaudireu. Si us agrada descobrir nous talents i veus interessants, la gaudireu. Si voleu saber més de Titans, a la tardor la presentarem a la Biblioteca d’Escaldes. Estigueu atents i aneu a comprar-la.