Titulars per vendre fum

Ja admeto així d’entrada que potser em tiraré pedres sobre el meu teulat, però he de buidar el pap. De tant en tant passo estones fent repàs de l’hemeroteca. Què explicàvem avui fa un any? I dos anys enrere? Fer aquest exercici sovint també serveix per tenir idees, recordar algun dels molts projectes que anunciem a bombo i plateret els mitjans i que tot sovint queden en l’oblit, i fer-te noves preguntes. S’ha convocat aquell concurs? S’ha aixecat la infraestructura promesa? Les obres compleixen els terminis? Qüestions que et porten a regirar una mica més articles vells i a interpel·lar interlocutors perquè t’argumentin per què aquella promesa feta davant d’un micròfon encara no s’ha complert. D’exemples en podríem trobar uns quants i els darrers dies he tingut molt present les múltiples aparicions als mitjans del representant d’Andorra Airlines prometent vols regulars a l’aeroport de la Seu cada x temps. L’últim termini incomplet, aquest mes d’agost. Que fàcil aconseguir el titular de portada! Potser és que els periodistes hauríem de ser més malpensats, o malfiar-nos més de tot allò que ens diuen, sobretot, si abans d’aquella promesa, l’interlocutor ja acumula un gruix considerable d’anuncis similars que han quedat en no-res. Després ens guanyem la mala fama de mentiders! Si és que el culpable sempre és el missatger. Potser ens pot la pressió de la pàgina en blanc, la necessitat del titular, què faríem el mes d’agost sense aquests titulars fàcils? Potser hem de començar a canviar les maneres de treballar, obligar-nos a no donar ales als que sabem que només venen fum. O és que ja hem pervertit tant l’ofici que ja no hi som a temps?