Ho sé. És el tema de moda. Vaja, que només es parla d’això. Doncs apa, algú més que ho fa a cop d’idees i preguntes que em van sorgint per més que pensem que a nosaltres no ens toquen. Qui sap què passarà amb l’acord d’associació amb tota aquesta remenada mundial que s’està donant a tort i a dret amb l’entrada en escena d’un Trump en estat pur i dur que es permet actuar, ara sí, com als millors westerns: anant a enxampar el dolent de la pel·lícula amb recompensa inclosa i ridiculitzant qui ha rebut un Nobel de la pau que a mi encara m’han d’explicar. Se li han de riure les gràcies? Sembla que això no ha funcionat. Vols dir que ens hem de ficar en el que faci en altres continents? Ui, però si resulta que Groenlàndia és danesa i ningú sabia, o així ho sembla, que té tants recursos, fins i tot l’aigua, que diu que són tan indispensables per a la IA. Això ho acabo de sentir en una tertúlia televisiva, no és que menda lerenda ho sabés per erudició. I què se n’ha fet de tot l’embolic relacionat amb la cacera i expulsió d’immigrants als Estats Units? Ni idea. I del mur del seu primer mandat? Recordeu que ens va escandalitzar tant, almenys a mi. Però, mira tu, que te n’has anat de tema. I el toc, toc del titular?, diria el Jaumet més en forma. Ja hi torno ja. Què pensa fer una Europa desgastada, a la qual sembla que tot plegat l’ha agafat fora de joc, sense forces i miop per més que es vulgui dissimular? Ja he dit que estic escrivint tal com raja, però alguns discursos bonistes de líders europeus d’avui em traslladen a la prèvia de la Segona Guerra Mundial. I mira tu que malament va anar la cosa. Exagero? Toc, toc, que hi ha algú a Europa?
