Fa anys que Andorra parla de la seva relació amb la Unió Europea. Hem parlat de les oportunitats, dels riscos, de les implicacions per als diferents sectors de la nostra economia i, sobretot, de què pot significar aquest acord per al futur del nostre país.
Després d’un llarg procés de negociació, avui tenim l’Acord d’associació tancat i estabilitzat. Hem arribat, per tant, a un moment diferent. Ja no es tracta només de negociar o d’analitzar escenaris. Es tracta de decidir.
I aquesta decisió ha de correspondre als andorrans i a les andorranes.
La ciutadania ha de poder votar.
Això no representa cap canvi en la posició del Partit Socialdemòcrata. El PS continua defensant l’Acord d’associació i considera que l’acostament a la Unió Europea és necessari per al futur d’Andorra. És una posició que hem defensat durant anys i que forma part del nostre projecte polític.
Però del nostre projecte polític també forma part un altre compromís igualment clar: que la ciutadania pugui pronunciar-se sobre l’Acord mitjançant un referèndum.
Per tant, no estem canviant d’opinió. Estem arribant al moment de complir allò que vam dir que faríem.
Defensarem l’Acord i explicarem per què creiem que representa una oportunitat per a Andorra. Però defensar una opció no significa decidir en nom de tothom. En una qüestió que pot condicionar el nostre país durant dècades, l’última paraula l’ha de tenir la ciutadania.
Per això ha arribat el moment de parlar seriosament del referèndum i de començar a treballar perquè es pugui celebrar aquesta legislatura.
I no ho plantegem per una qüestió electoral. Precisament al contrari.
Una decisió d’aquesta transcendència mereix un debat propi. Convertir les properes eleccions generals en un plebiscit sobre l’Acord seria barrejar dues decisions que responen a preguntes diferents.
En unes eleccions, la ciutadania decideix quin projecte polític vol per als propers quatre anys: quines polítiques d’habitatge, quin sistema de pensions, quin model sanitari, quina política econòmica o quines prioritats socials vol que tingui el país.
En el referèndum, la pregunta és una altra: quin encaix volem que tingui Andorra amb Europa durant les properes dècades?
Són dos debats prou importants perquè cap dels dos quedi diluït dins de l’altre.
Per això, des del PS proposarem, en el marc del Pacte d’Estat, començar a treballar per fer possible el referèndum aquesta legislatura, amb temps suficient i amb totes les garanties.
Fer-lo aquesta legislatura permetria, precisament, separar el debat europeu del debat electoral. Permetria que els ciutadans poguessin analitzar l’Acord amb serenitat, sense convertir-lo en una qüestió més dins d’una campanya electoral i sense que la seva decisió quedés condicionada per altres qüestions de política nacional.
No descobrim ara la necessitat d’un referèndum. És un compromís que ja figurava en el nostre programa electoral. El que ha canviat és el moment: avui tenim l’Acord tancat i estabilitzat. I quan les circumstàncies que permeten decidir arriben, els compromisos s’han de complir.
Això tampoc significa precipitar-nos. Un referèndum no pot ser una cursa ni una simple data al calendari. La ciutadania ha de disposar de temps per conèixer l’Acord, entendre’n les conseqüències, escoltar les diferents posicions i formar-se una opinió pròpia.
Els partidaris del sí haurem d’explicar honestament què defensem i per què considerem que l’Acord és una oportunitat per a Andorra. I també haurem d’escoltar i respectar els arguments de qui defensa el no.
Perquè convocar un referèndum implica assumir-ne totes les conseqüències.
Si guanya el sí, caldrà treballar perquè Andorra avanci en el procés de ratificació i aplicació de l’Acord.
I si guanya el no, també haurem d’acceptar la decisió i obrir una reflexió sobre quina relació amb Europa vol construir Andorra a partir d’aquell moment.
Aquesta és la responsabilitat democràtica de preguntar.
No hem de tenir por del resultat. La democràcia no consisteix a consultar la ciutadania només quan estem segurs de quina serà la seva resposta. Consisteix a donar-li la paraula i respectar allò que decideixi.
El PS té una posició clara. Defensem l’Acord d’associació i, quan arribi el moment, defensarem el sí amb arguments, convicció i respecte per totes les opinions.
Però hi ha una cosa que ha d’anar abans de qualsevol sí o de qualsevol no: que els ciutadans i les ciutadanes d’Andorra puguin decidir.
Fa molts anys que parlem d’Europa. Hem negociat, hem debatut i hem esperat.
Ara tenim l’Acord sobre la taula.
Ara toca complir la paraula donada.
Ara toca decidir.