L’FC Lusitans va donar el primer avís, també el CE Jenlai. Sembla que molts es van quedar xiulant mirant cap a l’infinit. Molts dels jugadors van marxar enduent-se una imatge pèssima del futbol del país, amb les orelles cap a baix i resignants a la recerca d’una nova aventura futbolística. Impagaments, promeses incomplertes, precarietat, sense papers i, això sí, alguns van poder tastar la competició europea. No deixen de ser les prèvies de les prèvies, però un durant uns dies se sent professional encara que cobri quatre eurets i sense declarar. Ja han passat uns anyets i la història es torna a repetir. Hi ha clubs que s’han venut i d’altres que han perdut fins i tot la identitat. Sobreviuen gràcies al mannà de la UEFA, però la gestió –per dir-ho d’alguna manera– només fa que crear dubtes. La primera divisió està a punt de quedar-se sense la UE Sant Julià. Tot un equip campió de lliga i de Copa i favorit a estar entre el grup capdavanter. Diuen que els jugadors no percebran les nòmines fins a mitjans de desembre. Ja n’han marxat molts, alguns farts. Quina imatge... Diumenge es van presentar al partit amb 10 jugadors, segons ells. La FAF en va comptar 9. Primera incompareixença i estan a dues de quedar exclosos. A segona divisió, un altre cas: l’FC Ordino B. I els màxims responsables... ¿no podrien deixar de xiular cap a l’infinit? Està passant alguna cosa, oi? No seria millor fer una reunió seriosa amb gent seriosa per encarar una situació que només –dir només, quin insult–afecta jugadors i entrenadors? Revisem el model, potser no està funcionant. Hi ha recursos. La UEFA no retalla i sempre és generosa amb els calerons. Fent-los servir...