Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Quim Valera

Quim Valera

Historiador i divulgador del Patrimoni

 

 

‘Tocoy-se gausos!’




El despatx del síndic a Casa de la Vall, actualment només d’ús protocol·lari, és ple de curiositats històriques. Antigament era la capella de casa Busquets, d’on procedien els magnífics frescos del segle XVI que avui guarneixen la sala dels Passos perduts. Després de la compra de la casa per part del Consell, l’any 1702, aquesta cambra va esdevenir la seu del Comú d’Andorra la Vella, funció que va tenir fins a temps relativament recents, i de la qual es conserva, in situ, l’armari de les Dos claus, on es custodiava la documentació comunal. Les claus eren custodiades pel cònsol president del Quart d’Andorra la Vella i pel seu homònim del Quart d’Escaldes-Engordany. Ja ho veieu, junts però no barrejats fins al divorci definitiu de l’any 1978, amb la creació de la setena parròquia.  
Sobre la llar de foc d’aquest il·lustre despatx hi havia, però, una altra curiositat que no ha perviscut, que en alguna de les reformes de la casa havia fet gravar l’enyorat Pere Canturri. Es tractava de la frase: Tocoy-se gausos (toca’m si goses en occità), que era el lema dels comtes de Foix, i de retruc, també el de tots els seus dominis senyorials, entre els quals Andorra. Amb bon criteri, Canturri afirmava que també era el lema del nostre país, fet que compartíem amb els altres estats dels comtes, com el país de Foix i els vescomtats de Castellbò i Bearn.

Cal recordar que els nostres coprínceps del nord van esdevenir els grans senyors de la serralada durant  el decurs de tota l’edat mitjana, assolint la corona de Navarra, i des de l’any 1589, sota la figura d’Enric II de Foix, van aconseguir el tron de França, fundant la dinastia dels Borbons. És curiós, aquest rei tenia com a llengua materna l’occità, i parlava un francès força dolent pel seu nou rang, però aquesta limitació lingüística no va evitar que sigui considerat un dels sobirans amb més empremta de la història.  

Com deia l’Esteve Albert, de Caboet a París, passant per les Valls d’Andorra. Amb aquesta locució, resumia perfectament l’ascensió d’aquest llinatge pirinenc, tan estretament vinculat amb el nostre país. La seva divisa, doncs, encaixava perfectament amb el seu tarannà, perquè ningú va gosar tocar-los fins a la Revolució Francesa, moment en què els revolucionaris francesos van guillotinar Lluís XVI.

Una família poderosa, amb drets senyorials a banda i banda del Pirineu, que ha esdevingut fonamental en la història d’Andorra, i que en consonància, manté encara els seus blasons, de Foix i de Bearn, en el nostre escut nacional. 
Tanmateix, l’aprovació de la nostra Constitució referendada l’any 1993, va tenir entre altres moltes conseqüències, l’eliminació d’algunes institucions ancestrals, i en conseqüència, la desaparició d’alguns símbols, presents fins a aquell moment, com la fotografia papal que presidia la sala del Consell, o la divisa dels Foix tallada a la llar de foc del despatx del síndic de Ca la Vall. 

Des d’aquell temps ençà, s’accepta que la divisa d’Andorra és Virtus Unita Fortior, si bé, no ha estat elevada mai oficialment a tal condició de forma explícita. L’origen cal buscar-lo en l’escut esculpit, des del segle XVIII, a la clau de volta del portal de l’antiga casa del Consell. La veu popular tendeix a traduir-la com la unió fa la força, però la traducció correcta vindria a dir que la virtut unida és més forta, probablement vinculada a la unió de les diferents parròquies sumant pel bé comú.

En definitiva, parlar d’una divisa no és parlar només d’una frase emmarcada en les curiositats de la història, va molt més enllà. És en aquest cas, la memòria d’uns vincles històrics i veïnatge entre pirinencs de banda i banda de la serralada. Espero amb il·lusió la candidatura conjunta entre andorrans, urgellencs i l’antic país de Foix, que a priori se’ns presenta com una magnífica oportunitat per remar plegats, i si ho aconseguim, que ens toquin si gosen!

 

Comentaris: 2

Comentaris

Moltes gràcies, aquesta informació la vaig trobar fa anys a un liibre en francès (Col·lecció Que sais-je, Presse universitaires de France - L'Andorre).

Guardo el seu article ocm a referència.

Cordialament
gertrudis

Gracias!!!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic