És tècnicament impossible signar un acord d’associació per accedir al mercat únic europeu sense complir amb les directives sobre tipus mínims d’imposició indirecta. 

Martí oculta als ciutadans andorrans els importantíssims fets següents: 
1. El 25 de maig passat, el Consell de la UE va emetre la directiva (UE) 2016/856 per allargar, de moment, fins al 31 de desembre de 2017 l’obligació de tots els estats membres de tenir un tipus normal d’IVA igual o superior al 15%. Evidentment, es permeten tipus d’IVA reduït o superreduït exclusivament per a determinats productes d’alimentació, culturals o de sanitat. Aquest IVA normal mínim del 15% dins del mercat únic es va establir l’any 2006 per “evitar desequilibris estructurals o distorsions de la competència”. Per tant, és un IVA mínim que ha de tenir en compte qualsevol país que vulgui accedir al mercat únic europeu en base a un acord d’associació.

2. Els mínims en la imposició indirecta dins del territori del mercat únic europeu és un tema prioritari per a Brussel·les.

3. En els darrers acords d’associació signats entre la UE i països tercers de l’entorn europeu, s’ha establert un IVA mínim del 15%. 

4. Per exemple, l’acord d’associació entre la República de Moldàvia i la UE, signat el 27 de juny del 2014, disposa que el tipus normal d’IVA ha de ser com a mínim del 15%. 

5. Per exemple, l’acord d’associació entre Geòrgia i la UE, que va entrar en vigor el dia  1 de juliol del 2016, dona prioritat a l’harmonització de l’IVA, que actualment es manté per sobre del 15%.  Però el problema dels impostos indirectes mínims no s’acaba amb l’IVA. Per accedir al mercat únic europeu, la UE també exigeix uns impostos especials (excise duties) mínims sobre el tabac, l’alcohol i l’energia. 

Així es recull, per exemple, als mencionats acords d’associació signats amb la República de Moldàvia i de Geòrgia. Aquests acords d’associació contenen uns períodes de moratòria per a l’adaptació als impostos especials sobre tabac, alcohol i energia, al llarg d’un període de cinc anys per a Geòrgia i entre dos i tres anys per a Moldàvia.

Si continuem amb les negociacions que planteja Toni Martí amb la UE, serà francament difícil que la Unió Europea atorgui a Andorra un termini d’implementació superior a cinc anys per als impostos especials sobre tabac, alcohol i energia, donades les experiències recents. El termini de deu anys que anuncia Toni Martí no s’ha vist i difícilment es veurà. És una distracció per fer empassar la píndola que volen acabar amb l’acord duaner i que tindrem un termini de moratòria. Un cop empassada aquesta píndola vindran les rebaixes i anunciarà el que ja saben avui: que el termini serà com a molt de cinc anys. El ministre Saboya ho sap i no m’estranya que es vulgui apartar del disbarat de negociació que s’està fent amb la UE.

Toni Martí ja ha deixat de sorprendre. Sempre segueix la mateixa estratègia: primer negar la realitat i titllar de mal andorrà tot el qui pretengui afirmar el contrari. Ha ocultat que l’acord d’associació comporta un IGI mínim del 15% i ha negat que comporti la unió duanera i l’establiment dels impostos especials de les directives de la UE. Primer pas: mentir. Segon pas: distorsionar. Ara està en aquesta fase de distorsió, que sempre es fa amb una taula de treball degudament farcida de ventres agraïts per controlar qualsevol veu discordant. A poc a poc es va presentant la veritat que abans havia negat, però degudament distorsionada. Ara resulta que la UE vol un nou marc duaner amb Andorra. Un eufemisme per dir que no accepten l’actual acord duaner i que si es vol l’acord d’associació s’ha d’adoptar la unió duanera, els impostos especials mínims i un IVA general mínim a la importació del 15%. El tercer pas serà fer el disbarat, embolicat amb el discurs dels fets inevitables per assolir un futur millor per a Andorra; i titllar de mal andorrà o de dinosaure tot aquell que gosi presentar altres alternatives. El pas final, el sabem tots, és la destrucció d’unes estructures generadores de riquesa que molesten Toni Martí i que sempre han molestat els qui realment controlen DA. Com ha passat amb l’IGI; amb un obsolet IRPF a l’espanyola; amb una obertura econòmica basada en un obsolet model de deslocalització de beneficis; amb uns CDI amb unes clàusules antiabús tan dràstiques que són inoperants per atreure inversió; o com ha passat amb el cas BPA, que ha esdevingut “l’escàndol BPA”.

Tots aquests episodis de la història recent d’Andorra han seguit els mateixos passos. Amb l’acord d’associació Toni Martí està fent el mateix de sempre. Ha començat per mentir i/o ocultar la realitat de l’IVA mínim al 15%, els impostos especials mínims sobre el tabac, l’alcohol i l’energia. Ara comença a marejar la perdiu amb distorsions insultants i posa en marxa una taula rodona degudament controlada per desactivar qualsevol veu crítica. Com ha fet fins ara i que acabarà com hem vist que ha acabat tot el que ha fet.

A Toni Martí no li ha tremolat la mà a l’hora d’arruïnar la vida a centenars de treballadors de BPA, a milers de clients de BPA. La crueltat de la nostra administració envers aquestes persones ha estat brutal. Ningú amb poder ha fet el que havia de fer per evitar-ho. Han provat sang i els ha agradat. Saben que poden fer el que vulguin, que la gent calla. Han demostrat que no tenen pietat i no els tremolarà el pols si creuen que han d’acabar amb l’actual model del tabac o l’actual model del comerç. I compte, perquè Toni Martí va deixar clar que hi ha interessos forts en joc quan va anunciar que prioritzaria l’acord d’associació com a via per obtenir el passaport financer per a la banca.

De moment, enguany s’ha destruït una important porció de la capacitat de generar PIB. S’ha perdut la confiança dels nostres inversors financers. Si ara hi afegim un IVA per sobre del 15% i impostos especials com els de la UE sobre tabac, alcohol i energia, Andorra no podrà mantenir ni la sanitat, ni les pensions, ni l’ensenyament, ni la massa salarial dels funcionaris ni una estructura de set comuns.

Toni Martí ens porta a un IVA del 15%, a uns impostos especials UE i tot el que comporta. És una opinió personal, espero equivocar-me. Però, malauradament, hem vist com s’han anat confirmant els avisos sobre els fiascos precedents.