Una autoritat estrangera acusa un banc andorrà (que no és BPA) de col·laborar amb una xarxa de blanqueig de diner del crim organitzat i de la corrupció. Toni Martí calla. I no ha de callar, no pot repetir els errors comesos amb BPA.

Per dir-ho suaument, podríem concloure que el gran error personal de Toni Martí va ser que es van deixar emportar pel corrent de la claveguera, va perdre el control i va malmetre la sobirania andorrana.

Quan entitats estrangeres van afirmar des de l’agost 2014 que uns ciutadans i unes empreses d’Andorra estaven involucrats en blanqueig de diner del crim organitzat i del terrorisme, el Govern va donar les acusacions per bones i va procedir a una destrucció que, a vista de la realitat, esdevé el major disbarat de la història d’Andorra. Hem vist com la setmana passada la màxima autoritat judicial espanyola deixava en ridícul la instrucció andorrana amb la conclusió que en el cas Emperador (Gao Ping) no hi havia crim organitzat.

Però Toni Martí no ha après la lliçó i ara es torna a deixar dir el nom del porc per part d’una autoritat espanyola al mig d’un tsunami polític d’alta tensió. Concretament, Toni Martí ha de saber que l’informe 25.056 de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Direcció General de la Policia espanyola del 21 de juny del 2017 està dedicat a les conclusions que extreu la policia espanyola a la vista dels arxius posats a la seva disposició per part de l’autoritat andorrana fruit d’ampliacions successives a la comissió rogatòria dirigida a Andorra.

Toni Martí ha de saber la duresa del contingut d’aquest document, a bastament mencionat a la premsa estrangera i que conté fortes acusacions contra persones molt conegudes d’Andorra i especialment contra una entitat financera andorrana de què no diré el nom, però que no és BPA.

En aquest important document de la UDEF es considera acreditat que les posicions financeres utilitzades per Jordi Pujol Ferrusola són bastantes més que les conegudes fins ara i considera que es passa de tenir indicis a tenir proves directes d’aquesta conclusió. Uns actius financers de Jordi Pujol Ferrusola que la UDEF considera que tindrien un volum desmesurat. Recordem que la Policia espanyola arriba a aquestes conclusions a partir dels arxius lliurats per les autoritats andorranes.

En aquest article no vull entrar en cap consideració sobre el que van fer o deixar de fer els membres de la família Pujol Ferrusola. Ni sobre l’interès que hi pot haver o deixar d’haver per considerar aquestes qüestions a la vigília del referèndum català. La qüestió fonamental és que aquest informe està fet a partir d’arxius lliurats per les autoritats andorranes i que la Brigada Central d’Investigació de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció de la policia espanyola arriba a les conclusions següents:

–Que un banc d’Andorra (que no és BPA) hauria creat una xarxa d’operacions de compensació i operacions de caixa. Cal destacar que la policia espanyola fa constar en el seu informe un agreujant d’aquestes operacions de compensació. Afirma que en un banc d’Andorra (que no és BPA) a partir de grans quantitats de diner vinculat a la família Pujol Ferrusola que arribaven al banc en metàl·lic, el banc ingressava aquests diners en efectiu a comptes de terceres persones i posteriorment es transferien aquests imports a comptes de la família Pujol Ferrusola. De forma que el diner arribava “banqueritzat” i es pretenia aconseguir un blanqueig d’estar per casa. L’informe aporta noms, cognoms, dates, imports i números de compte i explica que nombroses persones amb comptes en aquesta entitat han negat haver ordenat aquestes transferències i també explica casos de persones que suposadament haurien fet transferències però que en realitat mai haurien tingut comptes a Andorra. La instrucció policial estima que s’hauria produït una expropiació o usurpació d’identitats per realitzar operacions de compensació simulades amb l’objectiu de blanquejar diner i considera evident que aquestes operacions no es van poder fer sense la connivència i participació de gestors d’aquest banc d’Andorra (que no és BPA).

–Que un ciutadà andorrà molt conegut i amb altes responsabilitats en un banc d’Andorra (que no és BPA) hauria autoritzat personalment que aquest banc fes un pagament per un import en euros de set xifres al portador d’un paper manuscrit. Un fet popularitzat per la premsa estrangera com la “carta xofer”.

No vull cansar el lector amb altres acusacions de l’informe de la UDEF. Valguin aquests dos exemples per exposar el que realment vull dir amb aquest article: Toni Martí no pot tornar a deixar-se dir, sense actuar de manera diligent, que uns ciutadans andorrans i que una institució bancària andorrana formen part d’una xarxa de blanqueig de diner del crim organitzat o de la corrupció.

És evident que si la policia espanyola conclou que, a partir de documentació lliurada per les autoritats andorranes, un banc andorrà i uns ciutadans andorrans haurien participat en unes activitats de blanqueig de diner de la corrupció, s’ha de concloure que les autoritats andorranes no actuarien degudament contra el blanqueig de capitals del crim organitzat i de la corrupció i que tot el sistema financer andorrà passaria a estar en risc. No vull entrar en el debat de si Toni Martí va utilitzar o no va utilitzar conscientment BPA com a tinta de calamar per distreure l’atac contra on hi hauria realment el problema de blanqueig.

No vull entrar en aquesta qüestió. Tampoc vull que aquest escrit s’interpreti com que vull acusar una altra entitat de la qual ni dic el nom ni dono indicis per deduir quina pot ser. El que em sembla realment important és despertar els polítics de la becaina estiuenca i que es posin a treballar de manera eficient. Andorra està a les portes d’una segona acusació greu contra el seu sistema de control real sobre el blanqueig de capitals. Unes acusacions amb noms, cognoms, dates, imports i, encara més greu, suportades amb documentació lliurada per les mateixes autoritats andorranes, que no podran negar el seu coneixement.

La solució és evident. Les autoritats andorranes haurien de fer allò que no van fer per BPA. Primer, posar-se a treballar. Revisar a fons aquest cas destapat per la policia espanyola. Analitzar el que realment es va fer i la legislació aplicable en aquell moment. I si algú va cometre alguna il·legalitat puntual, actuar de manera quirúrgica contra aquest problema. Aïllar el problema perquè no contagiï la resta del banc ni la resta del sistema financer. Seguidament, comunicar-se amb la màxima diplomàcia, però alhora amb el màxim rigor, amb les autoritats estrangeres per exposar la realitat detectada i les mesures empreses per actuar contra el problema puntual i aïllar-lo de la resta del sistema que funciona respectant la llei.

Però suposo que Toni Martí tornarà a actuar com a polític de cafè amb aquelles estratègies de deixar podrir, de qui dia passa any empeny i a veure si els seus contactes a Madrid li paren el cop. Ja hem vist la destrossa feta a BPA. No ens podem permetre que Toni Martí torni amb les seves pífies. Senyor Martí, no és el moment de fer vacances ni de deixar-se arrossegar pels qui el van portar a fer el fiasco de BPA. Andorra no s’ho pot permetre.