La signatura d’un acord d’associació amb la UE sobre les quatre llibertats de moviment buida de contingut polític la figura del copríncep, que esdevindria una figura protocol·lària sense contingut real. I amb un evident potencial de conflictes que portarà a la seva abdicació. Diguem-ho clar: l’acord d’associació liderat per Toni Martí, impulsat pels que manen realment a DA i que Gilbert Saboya no està disposat a seguir defensant, comporta la caiguda del pilar central d’Andorra. Portarà a la desaparició de la figura del copríncep i la consegüent creació de la República d’Andorra, tan desitjada per alguns capitostos de l’Andorra més fosca.

L’acord d’associació amb la UE implica una important cessió de sobirania en favor de Brussel·les. Andorra s’haurà de comprometre a adoptar les actuals i futures directives en matèria de llibertat de circulació de persones, de serveis, de mercaderies i de capitals. Allò que Brussel·les decideixi haurà de ser implementat a Andorra sense possibilitat de veto andorrà donat que simplement serem uns associats i no un Estat membre. 
Aquesta nova realitat andorrana no hauria de causar gaires problemes al copríncep francès donat que la primera autoritat de França disposa de tots els mecanismes per influir en les decisions de Brussel·les. Però el copríncep episcopal es trobaria en una situació ben diferent, sense possibilitats d’influir de cap manera sobre les directives comunitàries.
Permeti’m que posi sobre la taula un exemple real: el gener del 2015 la Comissió Europea va decidir que la píndola de l’endemà comercialitzada sota la marca ellaOne es podria comercialitzar en tot el mercat únic europeu sense necessitat de recepta 
mèdica.
Aquest exemple permet il·lustrar escenaris en els quals el pes polític de la figura del copríncep desapareix i Andorra hauria d’acceptar la comercialització lliure d’un fàrmac que es pot considerar en conflicte amb la visió de l’Església catòlica. Serveixi com un exemple de situacions que fan incompatible la convivència d’una autoritat eclesiàstica amb la figura de cap d’Estat.
Conflictes que es poden produir en altres camps, com noves directives sobre llibertat de circulació de determinats serveis mèdics, sobre la llibertat d’establiment de determinades societats de recerca en determinats camps biomèdics o sobre la llibertat de futures pràctiques de, per exemple, clonació de cèl·lules mare embrionàries.
Esdevé evident que l’acord d’associació que han dissenyat els qui de veritat manen a DA (i a Andorra) i que lidera obedientment Antoni Martí està dissenyat amb una única finalitat positiva: aconseguir el passaport financer per a una part de la banca que està obsessionada a actuar dins de la UE amb total llibertat. Encara es pensen que amb el passaport financer europeu podran fer per tot Europa els disbarats que han anat fent. Una banca que dia sí i dia també surt a la premsa estrangera (digital i escrita) al mig de vergonyoses activitats que qualsevol dia podrien explotar per on menys ens pensem. Una part de la banca andorrana que seria perfectament conscient que aquest acord d’associació i la corresponent cessió de sobirania a Brussel·les deixaria sense contingut polític la figura del copríncep. I que l’exposaria a escenaris que l’obligarien a abandonar aquesta centenària institució. 
En tot cas, crec que és l’hora que la ciutadania andorrana prengui consciència de l’actual acord d’associació, que la cessió de sobirania a Brussel·les deixaria la figura del copríncep buida de múscul polític i seria Brussel·les qui passaria a negociar les relacions duaneres o de lliure comerç amb tercers països, qui marcaria les directives d’allò que es podria comercialitzar dins del mercat únic, que marcaria les directives dels serveis que es podrien practicar dins del mercat únic i de les figures que es podrien establir lliurement dins del mercat únic. Una cessió de sobirania que obriria massa escenaris incompatibles amb una autoritat eclesiàstica com a cap d’Estat en què tinguessin lloc determinades activitats.
Toni Martí ha demostrat la seva capacitat de destrucció, i sempre ho ha fet amb la traïdoria que permeten les execucions en dos o tres moviments. És evident que l’acord d’associació que lidera portarà a la destrucció de la figura del copríncep en dos moviments. Crec que almenys hem de ser conscients del que estaria passant i em sembla essencial obrir un debat sincer sobre el que realment es vol fer, sense el tradicional cinisme que ha acompanyat els espolis i altres destruccions de pilars econòmics i socials que Toni Martí ha liderat recentment.