Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Toni Martí, la caricatura del que va ser

Autor: Eusebi Nomen (portaveu de Raiffeissen)


Cada dia que passa veig més Toni Martí com una mala caricatura del polític que va ser de jove. Una mala caricatura a qui se li accentuen els defectes i se li dilueixen les virtuts. Aquell polític impulsiu amb poca capacitat proactiva però amb una ràpida capacitat de reacció d’una certa qualitat s’ha quedat en un polític impulsiu sense capacitat proactiva i amb unes reaccions que continuen sent ràpides però d’una pèssima qualitat.

Per exemple, veiem com SDP s’ha cansat de donar suport a unes accions liderades per Govern davant de la seva manca d’informació i de les suposades deslleialtats i, sobretot, estan cansats de donar suport a un Govern que manté un ministre que no para de sortir a la premsa estrangera envoltat d’escàndols que destrossen la imatge del país i que allunyen els inversors seriosos. Davant del fet que SDP surt de la taula del pacte d’Estat per a l’acord d’associació amb la UE, ràpidament Toni Martí s’inventa una reunió amb associacions professionals, empresarials i sindicals per treure pit. Les paraules de dijous del cap de Govern, el seu to de veu i les seves expressions corporals semblaven les d’una criatura fent pam i pipa a SDP. Seguia el pueril argument de jo “jugo” amb “ells” i tu no, jo tinc amics i tu no, a mi em fan fotos i a tu no, elis, elis! Per favor! no es pot permetre que el cap de Govern d’Andorra faci aquest ridícul. Els seus assessors de comunicació l’haurien de protegir de la seva impulsivitat.

Un altre exemple el tenim en la reacció de Toni Martí per donar suport al seu ministre davant de la greu querella que tindria a sobre. En aquest sentit, hem de recordar que el ministre va anunciar que havia instruït als seus advocats que preparessin una querella contra el seu soci, una querella contra els mitjans de comunicació que van opinar sobre la querella i una tercera querella que es veuria en els propers dies. Resulta que la reacció que finalment hem vist seria una querella de Govern, i no una querella personal de Cinca, que va contra empleats de BPA i els seus principals socis. Segons un diari del país amb una privilegiada línia d’informació provinent de Govern, resultaria que el Govern es querellaria fart de “rebre bufetades”. ¿Hem d’entendre que Govern no actuaria per l’interès comú ni per un projecte de país, sinó segons el seu nivell d’afartament per com vagin les bufetades del dia, i especialment si li toca el rebre o si les dóna? Si Govern està cansat de rebre bufetades, ¿s’imagina com han d’estar els clients de BPA, els seus empleats, els seus socis i en Joan Pau Miquel, que fa quasi 500 dies que és a la presó sense judici?

Toni Martí reacciona ràpid, però fixi’s en la pèssima qualitat de la reacció. La seqüència dels fets seria: 1. La premsa anuncia que el ministre de Finances rep una querella d’un antic soci seu per unes suposades accions greus. 2. El ministre de Finances, en una compareixença com a portaveu de Govern, respon a les preguntes de la premsa i anuncia que hi haurà una querella en els propers dies sense confirmar de què es tracta. 3. Al cap d’uns dies constatem que Govern anuncia una querella contra empleats de BPA i contra els seus principals socis, una querella que es fonamentaria en allò que pugui sortir dels interrogatoris als acusats i que ometria el fet que aquests casos prèviament ja van ser denunciats o assenyalats pels mateixos empleats. 4. Segons un diari generalment ben informat per part de Govern, aquesta querella seria per “afartament de rebre bufetades”. Pregunto: ¿què té a veure la querella contra el ministre Cinca per uns suposats fets delictius al voltant d’una activitat entorn d’or i diamants d’Àfrica amb posar una querella contra empleats i socis de BPA?

Si fos cert que Govern ha posat la querella per afartament de “rebre bufetades”, resultaria que la institució Govern d’Andorra actuaria segons els sentiments o les sensacions personals dels seus membres en lloc d’actuar segons l’interès general, amb l’agreujament que no ha d’haver-hi necessàriament una relació directa entre el motiu de l’afartament i qui s’emporta el mastegot.

La baixa qualitat de les reaccions de Toni Martí es pot constatar en un altre exemple. Govern no es limitaria a utilitzar la seva força institucional per reaccionar davant de suposades bufetades personals, tampoc es limitaria a utilitzar els recursos legals interns de Govern pagats amb els nostres impostos, Govern hauria contractat els serveis d’un advocat privat. El més fort és que aquest advocat, fins ara, hauria actuat com l’advocat dels empleats de BPA, o almenys així s’havia presentat davant de la premsa. Aquest advocat seria fins fa quatre dies qui hauria defensat els interessos dels empleats de BPA davant de les administracions d’intervenció i de resolució. Consegüentment, hauria tingut accés a tota la informació privada dels seus clients i estaria subjecte a totes les obligacions de secret i confidencialitat de la seva professió. Però resultaria que aquest advocat passa a treballar per Govern per anar contra unes persones que són o han estat empleats de BPA. Amb independència de si aquest advocat podia acceptar o no acceptar aquesta feina, la realitat és que qui l’ha anat a buscar és Govern. Amb la quantitat d’advocats que hi ha a Andorra, ¿Govern ha d’anar a contractar l’advocat dels empleats de Banca Privada d’Andorra per anar contra unes persones que són o han estat empleats de BPA? Això és volar baix!

No sé què li passa a Toni Martí, si està mal envoltat, si està envellint malament, si està cansat o què. Però és evident que no és el que va ser. Veiem com ha perdut tota capacitat proactiva, sols actua per reacció i el nivell de les seves reaccions està sota mínims. La baixesa d’aquestes reaccions ha convertit Andorra en territori de querelles i de fugida d’inversors seriosos i ha transformat l’acció del Govern d’Andorra en un vergonyós espectacle de reaccions que estarien molt lluny del nivell de seriositat i respecte institucional i del grau d’humanisme que ha caracteritzat durant segles Andorra.

Comentaris: 1

Comentaris

Com sempre. El dit a la llaga, cosa que no agrada a govern. Ara a esperar la rabieta "personal".
Referent a l'advocat, podria ser que quan deia "defensar el interessos dels treballadors", tingués un altre encàrrec?
Pel be de la professió, no vull ni pensar-ho...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic