Ibai Gómez no va encaixar. Els que manen a l’FC Andorra van fer una aposta valenta per ell. El de Bilbao acabava d’ascendir a Primera RFEF amb l’Arenas de Getxo i amb l’FC Andorra anava a viure la seva primera experiència professional en una banqueta. Tot va començar bé. Fins i tot, alguns optimistes o venedors de productes que entren bé pels ulls van parlar d’ascens. Això sí, mentrestant en aquell vestidor s’estava coent tot plegat i no pas a foc lent. Els jugadors, siguin amateurs o professionals, són totalment decisius en moltes situacions en una plantilla. Sense voler-ho o volent, això mai ningú ho admetrà, ja van decantar la balança cap a un costat. El desgast, en només 15 jornades més alguns partits de pretemporada i un de Copa del Rei, va ser cabdal. Ibai Gómez, un exjugador professional i que ha tingut entrenadors d’altíssim nivell, va decidir plegar abans que el fessin fora. Es va avançar en l’escrit d’una crònica d’una mort anunciada. Ell i el seu cos tècnic van marxar i el club ho va acceptar amb cert alleujament, tot i que algú confiava encara en el de Bilbao. Tot plegat els ha agafat amb el peu canviat i no hi ha molts entrenadors disponibles que puguin encaixar en aquest FC Andorra que tant aposta per un estil de joc en concret –menys quan van fitxar Ferran Costa, que pocs sabien com jugava el seu Badalona Futur–. Ara creuen molt en un equip de treball i també en la implicació màxima, als despatxos i també al terreny de joc i al vestidor de Gerard Piqué. Potser aquesta aposta de l’equip de treball seguirà fins a final de temporada. No es descarta res de res. Els resultats diran. Ara sembla que ha tornat l’alegria en aquest vestidor i només falten les victòries. El tècnic tant se val.
