Tornem al 2011?

La particularitat del nostre sistema electoral i la importància que tenen les parròquies de cara a la futura confecció de majories parlamentàries fa que, a diferència del que passa a altres països del nostre entorn, els pactes electorals, si és que es vol que tinguin opcions de reeixir, s’hagin de fer abans dels comicis i no després, ja que aleshores, amb tota probabilitat, l’aritmètica sortida de les urnes ja els fa inviables.
Aquest és un dels motius que ha portat Liberals d’Andorra i el Partit Socialdemòcrata a buscar un acord per fer llistes territorials conjuntes en les properes eleccions, un pacte que, com no podia ser d’altra manera, ha estat ja demonitzat –en algun cas, fins i tot,  abans de concretar-se– per les altres forces polítiques i, especialment, per Demòcrates per Andorra. No obstant, els ministres, cònsols, consellers generals i militants taronges que han parlat de pacte contra natura, de pacte de les cadires o, fins i tot, de frau de llei, sembla que, per manca de memòria o volgudament, no recordin com va néixer DA. I és que, malgrat que alguns insisteixen que es tracta de situacions diferents,  sí que hi ha paral·lelismes entre l’inici de la formació taronja i el pacte anunciat entre PS i L’A. En aquell moment, el 2011, un grup de persones, algunes amb ideologies aparentment diverses i de procedències polítiques diferents, van coincidir en un objectiu que no era altre que fer caure el Govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu. Ara, dues formacions, també d’ideologia diversa, busquen un acord per mirar de posar fi a un Govern que, com el 2011 però a la inversa, no els agrada. 
El problema, però, i com s’ha vist amb DA, és que un cop assolit l’objectiu toca governar.