Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Sansa Garal

Manel Sansa Garal

Lliurepensador

 

 

Tornem-hi, que no ha estat res

Tornem-hi, que no ha estat res




La batalla campal de les eleccions ja és aigua passada. 
S’ha acabat el temps de la borratxera d’eslògans, de crides al millor postor i d’influència en la més íntima intel·ligència dels eventuals votants. Amb tanta competència, la campanya electoral ha semblat una olla a pressió o una olla de grills. 
Després de la publicació dels resultats ens hem adonat que el més significatiu ha sigut la poca participació dels ciutadans, que va decreixent gradualment en cada cita electoral. Com més augmenta la xifra de votants, més decreix la participació. Ens ho hauríem de fer mirar!
A les parròquies de Canillo, Ordino i la Massana, tranquil·litat i bons aliments; res de nou a l’horitzó. A Encamp, la llista de l’esquerra no ha fet forat, presumiblement, per la competència de l’Agrupament Encampadà que li ha esgarrapat un bon sarró de vots. A Sant Julià de Lòria, Desperta Laurèdia ha marcat posició i ha aconseguit una notable atracció de votants, amb un aire fresc i trencador; una honorable derrota. El pes d’UL ha arrabassat a les altres dos ofertes l’opció de victòria, com ja era força previsible.
L’alternativa més trencadora i il·lusionant ha sigut la guanyadora a Escaldes-Engordany, davant la del partit que somiava amb l’hegemonia i que ha fet figa, en l’única parròquia on no hi ha hagut barreges ni pactes. Campi qui pugui! Un pugilat pur i dur, on s’enfrontaven les dos forces nacionals predominants. L’arbitratge de l’electorat ha etzibat un clatellot ben singular a l’exlíder de DA. Sorpresa o evidència?
I com que els designis de Déu són inescrutables, a la parròquia d’Andorra la Vella hi tornarem a tenir aquella senyora tan cridanera i imbuïda de la seva persona, asseguda al setial de lideressa, que desitjaria perpetu, o no. 
Més d’un parell de mesos abans de la campanya, ella ja traficava i maquinava que bastir un poti-poti estrambòtic, una mena d’argamassa pluricel·lular per aconseguir una victòria improbable, en cas d’haver de comparèixer soleta i despullada davant l’electorat. 
Amb una participació minvada d’un 4% –que li va anar prou bé–, amb l’ajut inestimable d’SDP i el desmèrit i poca contundència de les dos oponents, va poder revalidar el mandat, per continuar dominant el galliner i remenar les cireres a pler.
Així doncs, després dels Innocents, encetarem una renovada època de bulímia i voracitat en l’administració dels cabals públics, amb desmesura i a cop de talonari.
Les jeux sont faits, rien ne va plus. 
Només variacions sobre un mateix tema, i tan sols tres bemolls en l’orquestrina de músics que ha muntat, sota la seva batuta magistral.
¿És una asseveració o perpetuació de la dita: “Val més boig conegut que savi per conèixer”?
Mentre hi ha rucs, els savis van a cavall!

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic