Tornen els dimonis?

L’accés a tanta informació, sense filtres, sense reflexió, sense distància, fa que una s’acabi acostumant al run run del que va sentint dia rere dia sense prestar gaire atenció.
Però quan de sobte escoltes que d’aquest run run persones del país del sud, ja siguin universitàries, eclesiàstiques de rang o cantants que al seu dia van ser famosos, parlen del dimoni per referir-se a l’evolució i als avenços de la medicina o tecnològics et quedes perplexa, astorada i fins i tot un xic indignada.
Aquest serial especial tan fora del temps i de l’època comença el 9 de juny quan em passen un tweet d’un cantant famós als anys 80 i 90 que no parla de dimonis però sí de fetitxisme (sic!): “Sólo pretendo informar sobre la situación anunciada hacia la cual, entre otras fechorías, se nos está conduciendo. Yo digo No a la vacuna, no al 5G, no a la alianza España/Bill Gates”.
Un atac en tota regla als esforços de la comunitat científica d’arreu de món i de tots els que cerquen sortir de la crisi sanitària mundial que vivim.
Però el moment àlgid pel que fa a sortides fora de to i d’altres èpoques va ser el cap de setmana de Corpus. En 24 hores els dimonis van ser les estrelles! Primer, el 13 de juny el dimoni va ser el protagonista principal en boca del president de la Universitat Catòlica de Múrcia que, parlant també de les vacunes i de tot el que estem vivint amb aquesta pandèmia, va dir que el coronavirus és “fruto de las fuerzas del mal” i que els mecenes que cerquen finançar una vacuna són “esclavos y servidores de satanás”. Sense parpellejar. Vaja! Inaudit!
L’endemà d’aquestes manifestacions astorants, durant la missa de Corpus, el 14 de juny, que recordem que és una festa on els cristians celebren el dia de la caritat, el cardenal de València va carregar contra les vacunes dient, entre altres, que “el demonio existe, en plena pandemia, intentando llevar a cabo investigaciones para vacunas”. Doblement inaudit!
Aquesta ira en contra dels avenços mèdics que amaga certament la por al desconegut per part de persones que tenen cert renom i que poden ser escoltades, no és nova. És més, darrerament hi havia una tendència al rebuig de la innovació i a la ciència invocant un retorn a l’autenticitat i a la natura. I així els moviments antivacunes van iniciar-se als Estats Units fa anys i a poc a poc s’han anat estenent arreu i també a França, a Espanya i a casa nostra. Els seus arguments mesclen la voluntat de Déu, el fet de deixar el cos que reaccioni sol i la necessitat que sigui només la natura i no la ciència o els fàrmacs, qui enforteixi el sistema immunitari dels infants. A aquests arguments s’hi han anat afegint el rebuig als interessos econòmics de les indústries farmacèutiques i biotecnològiques. I el cert és que aquesta particular guerra ha causat alguns estralls aquests darrers anys i que es poden recordar en algunes polèmiques i tragèdies entre metges, comunitat educativa i moviments antivacunes.
Però enguany les cartes han canviat radicalment. El terratrèmol mundial sanitari de la Covid-19 ha mostrat la necessitat imperiosa de sortir d’aquest nus sanitari, econòmic i social al més aviat possible. I, ara per ara, la vacuna sembla ser l’única via possible. Si es fes una enquesta segurament la majoria de persones d’arreu del món es mostrarien favorables a la vacuna, a les vacunes. Pel que els moviments antivacunes retornen a un segon pla.
El debat existeix i és molt sa. Crec fermament que una societat madura i de progrés creix gràcies a l’esperit crític, a la llibertat de càtedra i de pensament. Tots tenim dret a tenir dubtes, idees diferents, controvèrsies, pensaments contraposats, però amb obertura d’esperit. Som diferents, som diversos i també som socials i som solidaris i, al meu entendre, avancem millor tenint les ments obertes on els pilars són el respecte i la tolerància.
Cal de veritat a aquestes altures invocar al dimoni?