Torneu-hi, 'sispli'

“Ho tornarem a fer”, va dir un dels Jordis –no sé quin, però dona igual– en l’al·legat final de l’altre dia. “Ho tornarem a fer”, va repetir l’endemà l’hipocorístic que presideix la Generalitat, amanint-ho amb una perifrasi verbal de no-sé-què, com qui rebaixa el whisky amb aigua. El meu amic Isidre opina que la de Cuixart –o Sànchez, ara no me’n recordo– va ser una exhibició de dignitat com no es veia des que, posem-hi, el capità Scott va escriure les últimes paraules del seu diari polar. Ja saben: “Per l’amor de Déu, cuideu de la nostra gent.” Però a casa ens decantem per una barreja de cinisme, inconsciència, temeritat... i habilíssim càlcul estratègic. S’imaginen un assassí, un violador, un terrorista, fins i tot un honrat pare de família multat perquè circulava pel túnel de la Tàpia a 74 en lloc de 60, posar-se així de flamenc: “Senyoria, ho tornaré a fer”!? Si els colpistes catalans s’ho permeten és perquè: 1) donada per descomptada la condemna, que sigui com més dura millor, perquè com més anys, més victimisme; i 2) al final del túnel hi ha una llumeta que es diu indult, així que aprofiten l’ocasió per col·locar als feligresos una dosi extra d’èpica i de dignitat, quanta dignitat: saben que els sortirà gratis. Però si alguna cosa ens han ensenyat els anys de processisme és que quan aquests visionaris diuen que faran una cosa, la fan, encara que la suspenguin als 8 segons: com a bons cristians, sempre diuen la veritat. Així que me’ls crec. No només això: ens han vingut unes ganes boges que un Sànchez torni a fer-ho i que l’altre Sánchez no tingui més remei que aplicar de nou el 155. S’ho imaginen? No sé què esperen. Vinga, Quim, sispli!