Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Sansa Garal

Manel Sansa Garal

Lliurepensador

 

 

Torracollons i eixelebrats




Diuen que qui no sap què fer, el gat pentina. Així, avui, per variar, tornarem a incidir en una qüestió que ens preocupa fa anys i ens pronunciarem amb referència a grupets juvenils censurables, que enverinen l’ambient social.
Deu fer uns quinze mesos, la primavera de l’any passat, en un dels meus articles, vaig exaltar-me amb contundència davant la permissivitat que impera enfront del prejudici que representa el soroll desmesurat que patim tots en carrers i carreteres. La setmana passada, el BonDia hi va dedicar un bon article i inclús el seu editorial.
Fa unes setmanes, vaig llegir que un servei governamental qualificava de “correcta o bona” la incidència acústica. No sé pas si els aparells que en fan la mesura estan estropellats o bé si els encarregats i responsables estan eixoits, o literalment sords de mena.
Em vaig rebel·lar, fa més d’un any, perquè la situació era, i és, insuportable i alhora intolerable. A totes hores del dia i de la nit, els conductors de motos i cotxes s’entesten a danyar la nostra oïda, i de retruc, la salut dels que hem de suportar-ho i endurar-ho. Sorolls insofribles, estridents, terrabastalls de petardejos descomunals que ens pertorben en estat de vetlla i mentre provem d’adormir-nos. El resultat de la inconsciència i la incivilitat, de la insolència d’un munt de torracollons que campen impunement, amb el desig de perjudicar el proïsme.
Els funcionaris que controlen les molèsties i la pol·lució acústica s’ho haurien de fer mirar... És possible que la bramadissa dels tubs d’escapament els hagi perjudicat greument el conducte auditiu i no s’adonin de res encara que parin l’orella. Així que, Porqueres, Porqueres... i Sonotone, urgent!
No hi haurà més remei que caracteritzar els fets de penalment punibles i mentrestant, que es fotin al cul els seus tubs d’escapament, ben calentons.
Canalla, adolescents, i majors d’edat sense ofici ni benefici, tots deixats de la mà de Déu i que creixen com els pins al bosc, mig eixelebrats, esbojarrats i potser pervertits, fan enfilar-se per les parets alguns ciutadans. Els perjudiquen constantment d’ençà d’uns mesos, amb el seu comportament incívic i provocatiu. 
Cal aportar solucions radicals a aquesta situació perquè el seu comportament no s’enquisti.
Es tracta de bandes juvenils que semblen voler emular allò que veuen en altres països, sense tenir en compte el mal que fan a la nostra societat. Proliferen i es multipliquen, pel que es veu, a mesura que van passant els mesos, i els anys.
La seva insolència s’agreuja perillosament i sembla que estiguin engabiats en una nefasta espiral, que els absorbeix.
Sabem que policia i agents comunals els tenen més o menys controlats, però qui sap si n’hi ha prou, amb això. Se’ls pot escapar de les mans i fer que, insospitadament, la situació es tensi i s’agreugi, quan ja sigui massa tard. 
Llegim regularment notícies referents al mal comportament d’aquests grupets desventurats, quadrilles, i ens esgarrifem de la deriva que pot implicar, en un futur immediat; i més, tenint en compte que pot haver-hi mesclat, enmig, el consum i tràfic d’estupefaents. Una qüestió que preocupa granment la nostra comunitat. 
Abans que no s’instal·lin en una total marginalitat caldria que els inculquéssim valors positius i que se’ls instruís sobre convivència, confiant que tenen una oportunitat per retornar al bon camí.
La Justícia s’ha de mostrar ferma, sense vacil·lacions, per enfrontar aquesta xacra. A aquest jovent no se’ls ha de permetre cap concessió, ans el contrari. Mà forta en qualsevol circumstància i aplicació estricta de la llei.
Quan calgui, i seria desitjable, obligar-los a ser atesos per psicòlegs i psiquiatres per tal que aprenguin a autovalorar-se, sotmetre’ls a treballs en favor de la societat, amb un control estricte i, per  als majors d’edat, a més, que se’ls reclogui, engarjolats el temps necessari com a lliçó, reprimenda i escarment.
Als torracollons i als eixelebrats els hem de fer passar per l’adreçador, sense dilació. No hem de permetre que intoxiquin i pertorbin la pau i la convivència.  

 

 

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

No trobo cap relació entre quatre que canvien els escapaments dels seus cotxes i motos amb bandes juvenils i estupefaents. Crec que se li anat una mica bastant la ma.

Ben volgut,
Té vosté tots la raó. D’un temps ençà prolifera arreu un desori descomunal pel que fa al control I sí s’escau repressió de conductes obertament incíviques per part de grups majoritarianent joves . Sembla que el “gran patiment” d’aquesta franja d’edat durant ls pandèmia , els hagi de donar carta blanca per tocar allò que no sona qual els surti del barret. I el pitxor és que ni pares ni autoritat competent semblen poder fer res per la contenció d’aquests energúmens malcriats. Tenim mala peça al teler arreu d’Europa , però al sud encara més.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte