Torres

Cada vegada que m’acosto al Prat del Roure no puc evitar aixecar el cap amunt i observar uns instants la immensitat de les súper torres que s’hi aixequen. Tinc la sensació que han crescut en un temps rècord, i més si tenim en compte que pel mig ens ha creuat una pandèmia que ens ho ha capgirat tot. Però és evident que, per bé i per mal, la construcció es manté ferma. No puc parar de fascinar-me i esgarrifar-me alhora per l’alçada que tenen. Quan vam començar a sentir parlar dels canvis en el POUP que permetrien aquest tipus de construccions vaig intentar imaginar-ho, però per moltes imatges que pogués recrear, res semblant a la realitat. Un canvi de paisatge total, des de la distància la torre de Caldea ha deixat de ser la protagonista. I un altre canvi: passejar pel Prat del Roure i pels parcs de la zona de cop i volta és passejar per l’ombra. Com es troba a faltar el sol! No tinc clar si m’hi acabaré d’acostumar. Segur que els vianants tindrem un entorn més amable que si els edificis s’haguessin mantingut en la mateixa forma que les anteriors? Encaixaran prou bé les noves torres al costat dels petits edificis fets fins ara? Dubtes que apareixen al mateix temps que no deixo de pensar: qui hi viurà? Nous habitants que vindran atrets per les opcions que els ofereix el país? Fantàstic. Però, quants residents hi ha al Principat que busquen un pis que no troben? Els serviran totes aquestes noves construccions? A la gran majoria no. No responen en cap cas a les seves necessitats. On hem d’anar a buscar opcions els que no podem optar a un súper pis de luxe instal·lat a la 20a planta d’una d’aquestes torres? Hi ha algú que pensa en tot aquest gruix de ciutadans que ja ara es veuen expulsats del mercat immobiliari?