¿T’has plantejat què has deixat de ser pel fet d’estar amb qui estàs? ¿Ho has deixat de ser perquè t’ho ha imposat o perquè tu ho has decidit? Tot ve d’una falta d’autoestima. Les dades publicades per l’Associació de Dones d’Andorra sobre l’enquesta als estudiants de tercer i quart de segona ensenyança demostren que els joves encara tenen opinions inapropiades envers la violència de gènere i les relacions de parella. Un 21% dels nois i un 7% de les noies diu que no passa res si la parella t’insulta o et ridiculitza. A més, un percentatge alt, el 21% de les noies i el 28% dels nois, considera que la violència al si de la família s’ha de quedar allà, no s’ha de denunciar. Davant d’això et ve un atac de pessimisme perquè veus que a aquesta xacra social encara li queda molts anys de vida. I tot perquè manca l’autoestima. Cal més conscienciació des de l’escola i també des de casa, però estem rodejats de tòpics que promouen la violència de gènere, des de pel·lícules on la gelosia és vista de manera romàntica i simpàtica fins a anuncis on els rols de les dones encara es vinculen a tasques domèstiques. Cal canviar tantes coses... Per això també estaria bé promoure moments i classes per aprendre a voler-se un mateix o una mateixa. Perquè en realitat tot és falta d’autoestima. El primer és que t’estimis a tu (sempre RESPECTANT l’altre), i després hi ha tota la resta. Estima’t més a tu i tindràs una relació més sana. Si no t’estimes, qui està amb tu tampoc ho farà. Desenganya’t, ser estimat o estimada no significa ser propietat de ningú. Ah, i vigila el que mires a la tele i al cinema; el tal Mario Casas ha fet molt mal.
