Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Tot parlant de “paradisos fiscals”…

Autor: Marc Forné Molné


Fa pocs dies que tots els mitjans d’informació parlen i especulen sobre els famosos papers de Panamà i, encara que no han deixat de referir-se a Andorra, s’ha vist, per la magnitud de la filtració, que, efectivament, potser només hi ha suposats “paradisos fiscals” a partir de l’aparició dels autèntics “inferns fiscals”, que són les legislacions tributàries de quasi tot arreu. En aquest sentit el debat de dilluns entre el professor Niño-Becerra i el seu alumne i també expert J. Ajram en el programa de Josep Cuní va aportar curiositats, com que quan es va complicar tot a Europa, als anys seixanta, de seguida es va donar “solucions” als grans capitals per anar a llocs ben acollidors.

Passat el temps, ara resulta que, efectivament, si hi ha paradisos fiscals han sorgit per l’existència de vertaders inferns fiscals. Allò que cal matisar, ara, és que els inferns fiscals ho són per a tothom, especialment els assalariats, els autònoms i les petites empreses, mentre que els paradisos fiscals només ho són per a les grans empreses de tot el món, i alguns polítics i sàtrapes de tot color que hi ha o hi ha hagut. Tots ells han seguit el camí encetat pels capitals criminals fa molts anys; em refereixo al diner provinent dels tràfecs de drogues, de persones, d’armes, del terrorisme i l’extorsió, etcètera (i que segur que enca­ra duren).

Per això, davant la cridòria general, cal de tant en tant recordar que els bancs d’Andorra es van donar l’any 1990 un protocol contra el diner criminal i que l’Estat andorrà va ser dels primers, si no el primer, a incloure en el seu Codi Penal el delicte de blanqueig de diner criminal. Un Codi Penal fet pels veguers i promulgat pels coprínceps que era el primer i el darrer del que en podríem dir l’antic règim, també l’any 1990. I que tot això té molt poc a veure amb les enormes diferències fiscals dels estats.

I, també, m’excuso davant del lector si goso repetir el que vaig escriure l’any passat en un altre mitjà d’Andorra: “És d’una gran hipocresia pretendre que el sistema bancari andorrà i tot Andorra viu i ha viscut del blanqueig de diner negre criminal. Tot sovint sentim comentaristes, especialment espanyols, que diuen que Espanya limita al sud i al nord amb dos paradisos fiscals. Es refereixen, és clar, a Gibraltar i a Andorra. Mai no he sentit a ningú dir que la Unió Europea limita al nord-oest amb el Regne Unit, que no és membre de la zona euro (tot i que la City de Londres gestiona més del 50% de les inversions mundials en euros), i que tant els Estats Units d’Amèrica com la teòrica Unió Europea mantenen uns vincles econòmics preferents amb tots els estats del golf d’Aràbia (o de Pèrsia, segons qui fa el mapa). Petita llista: Qatar, Bahrain, Kuwait, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita, etc. És clar que tant el Regne Unit com Delaware, com Miami, com tots els de la petita llista tenen o bé petroli o bé bombes atòmiques. I Andorra, a més de petita, no té res d’això. Es pot ésser un paradís fiscal important sense sortir a cap llista dels teus amics (mai no hi sortirà ni la City de Londres, ni l’estat de Delaware, ni cap Estat del golf àrab).”

Ara, amb els dits papers de Panamà, s’ha començat a deixar les coses al seu lloc. Potser ens podrem fer la il·lusió ben legítima que tots els diners d’origen criminal i també els qui volen fugir de llurs obligacions fiscals ho tenen més difícil cada dia, aquests darrers segur. Però, sigui com sigui, seria desitjable que hi hagués una certa proporció en els comentaris. I que el devessall de papers faci una tria de tot el que era i és legal, i el que no. No fos el cas que el principi de legalitat, que tan bé defineix i defensa la nostra Constitució, acabés des­apareixent a les xarxes socials, o a les pàgines d’alguna premsa, tan imprescindible com, de vegades, sensacionalista.

Ni llavors ni ara es tractava d’allò que tant es fa servir darrerament del riu Runer avall: el repetit “I tu més…” com a argument. Però quan es tracta de dir “I els altres, milers de vegades més…” potser sí que Andorra ha de dir quelcom. Sobretot ara que la inefable “Unió” Europea ens voldria fer un vestit a mida (a la mida d’ells: dels buròcrates uniformistes de Brussel·les).

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte