Gens d’autocrítica. Tot va d’allò més bé, tot va perfecte, i als crítics els agrada portar la contrària i ho fan per destruir i no pas per construir. Ho escric amb ironia. Molts jugadors es queixen de l’estat de la gespa, però no ho fan obertament perquè, com els clubs, estan lligats de cap a peus. No ho poden fer públicament perquè si no se’ls tiraran a sobre. Sempre a la defensiva i amb gens d’autocrítica. En fi, tot funciona a meravella en una competició atípica i que no té res a veure amb les altres lligues veïnes. Posats a comparar, hi ha moltes diferències a l’elit i algunes altres a l’infrafutbol. No crec que s’hagi de comparar el que passa a altres competicions. Amb qui ens podem comparar? Aquí tot funciona diferent. Els clubs reben diners de la UEFA, poden fer ús de les instal·lacions sense pagar res i no són ni locals ni visitants. Els demanen posar ambulàncies per evitar desgràcies i alguns pateixen per pagar les nòmines als seus jugadors o empleats de torn –molts d’ells són semiprofessionals. A l’hora de presentar la documentació per obtenir la llicència UEFA, se’ls demanen mil i una coses molt difícils de tenir; fins i tot, se’ls demana si tenen ingressos per a marxandatge, travesses... Hi ha pocs clubs ben estructurats, però treballen els grans amb quantitats força elevades de diners provinents de l’organisme europeu. Falta autocrítica perquè hi ha mancances que tenen molt a prop la solució i les solucions no venen soles, sinó que s’ha de treballar molt i molt. En fi, tot funciona d’allò més bé. Tenim el bo i millor i només es critica per criticar. Deu ser per avorriment. No es queixin, ja que, com en tot a la vida, hi ha coses pitjors... I les millors?
