Si tenen un moment, busquin l’entrevista que dies enrere li feia Vilaweb a Roger Bartra, de qui fins ara –i en la meva ignorància oceànica– només sabia que era fill d’Agustí Bartra –amic del meu amic Antoni Morell i autor dels Haikús d’Arinsal. Roger Bartra és mexicà i antropòleg, si és que això no és redundància, autor de dos llibres de títol sensacional, El oficio de ser extranjero i Ecos de la melancolía, fill de l’exili i hereu d’una tradició republicana i antifeixista, i de jove va militar en moviments comunistes, com tothom als anys 60. El seu pedigrí és per tant inatacable. Per això l’entrevistador es queda de pedra davant la tirallonga que li deixa anar sobre la realitat política mexicana i també sobre el nacionalisme català: “López Obrador va obtenir al final del mandat una gran majoria perquè va destinar quantitats immenses de diners a comprar vots i va imposar el control de l’Executiu sobre el judicial”; “No sé per què en aquest lloc del món creieu que a Mèxic hi ha un govern d’esquerres, però el de Sheinbaum és un govern de dretes que destrueix la democràcia mexicana”; “No trobo possible ni desitjable la independència, no simpatitzo amb el nacionalisme català, amb cap nacionalisme de fet, perquè són una veritable malaltia”. I la rematada final: “Puigdemont em sembla un polític de dretes: no sé si t’agradarà aquesta idea”. Doncs no, a l’entrevistador no li agrada gens perquè avui i aquí a qualsevol que digui això li cau la llufa de fatxa, com a mínim. Però el deixa parlar –quin remei– i se sent obligat a aclarir que ell sí que és independentista. Recordin que estem parlant de Vilaweb. Però només imaginar la cara d’estupefacció que se li devia posar a ell i als seus lectors davant d’aquell home lliure que anava arrasant un a un alguns dels llocs comuns i dels prejudicis de l’esquerra indepe catalana m’ha convertit en un incondicional de Roger Bartra.
“Riu, riu, rialla,/ Arinsal de l’altura/ que baixa i canta.”
